Els passeigs marítims i ports del Maresme, en risc pel canvi climàtic

Un estudi presentat aquest dijous apunta que el risc més gran que tenen els 45 ports marítims adscrits a la Generalitat, inclosos els del Maresme és la pèrdua d'operativitat i, eventualment, la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar. El treball també alerta que molts passeigs marítims de la comarca tenen risc alt de soscavament a llarg termini. Es concentren al Maresme i trams del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre. La comarca del Maresme, tal i com torna a demostrar aquest estudi, és una de les més afectades pel canvi climàtic.

L'estudi l'han elaborat des del Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L'objectiu era analitzar els riscos d'aquestes infraestructures i plantejar solucions viables.

Pel que fa als ports, s'han analitzat els 44 gestionats per la Generalitat. D'aquesta anàlisi, es desprèn que el risc més alt que tenen és la pèrdua d'operativitat. En línies generals, els ports estudiats estan força ben preparats per afrontar aquesta inoperativitat deguda al canvi climàtic en l'horitzó 2050. En concret, el 75% tenen risc zero, molt baix o baix. En canvi, si es pren com a referència de futur l'any 2100, el 91% presenten un risc alt o molt alt d'inoperativitat als seus molls, associada a un francbord escàs.

Els passejos del Maresme, els més afectats

Pel que fa als passejos marítims, l'estudi n'analitza 31 i els classifica en tres grups. El primer grup de 10 són els que tenen riscos mitjans a llarg termini. Aquí hi ha passejos de Llançà, Palafrugell, Castell-Platja d'Aro, Lloret de Mar, Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l'Ametlla de Mar.

Un segon grup, també de 10, inclou els que tenen riscos alts a llarg termini. Aquí hi ha la platja del Portitxol de l'Escala, el passeig de Sant Antoni de Calonge, el passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, la platja Canyelles de Lloret de Mar, el passeig de s'Abanell de Blanes, el de Cunit, el d'Altafulla, el de la platja de la Pineda de Vila-seca, el de Cases d'Alcanar i del Marjal també a Alcanar.

Per últim, hi ha un grup d'onze on els riscos a llarg termini serien molt alts. Aquests, per ordre de prioritat en les actuacions a fer, són el de Vilassar de Mar, el de Premià de Mar, el del Masnou, el de Montgat, el de la platja de la Bassa Rodona de Sitges, el de platja de la Riera de Pineda de Mar, el del doctor Jesús M.Isern de l'Escala, el de la platja del Port de Llançà, el de la platja de l'Arenal de l'Ampolla, el de Jaume I-Platja de Llevant de Salou i el de la platja de la Riera Xica de Sitges.

Per reduir aquests riscos, es plantegen una sèrie d'actuacions diverses que s'haurien d'aplicar en diversos terminis i que inclouen reforçar estructures, crear-ne de noves com una protecció d'esculleres o estructures amb fondàries de cimentació més profundes; canviar paviments i drenatges, entre d'altres.