Mataró creix molt per sota que la resta del Maresme en els darrers 25 anys

Entre els anys 1998 i 2022, Mataró ha guanyat més de 28.000 habitants. És a dir, que la seva població ha crescut un 28,71% en els darrers 25 anys, passant dels 101.000 als gairebé 129.000 veïns empadronats a la ciutat. La xifra, extreta de l'Idescat, pot semblar molt elevada, ja que en un quart de segle el municipi no ha parat de créixer, de generar nous barris i d'atreure habitants d'altres punts del país i, sobretot, procedents de les onades migratòries estrangeres. Però en comparació amb la resta del territori, queda pal·lès que el creixement de Mataró és molt més moderat que el dels seus veïns.

Sense anar més lluny, en el cas del Maresme la seva capital és, de llarg, la que menys percentatge de població ha guanyat en aquest mateix període de temps. Hi ha casos que multipliquen per 10 o inclús per 20 el de Mataró, com és el del colindant Sant Andreu de Llavaneres, que entre 1988 i 2022 ha crescut un impressionant 228% de població, passant de poc més de 3.000 habitants a més d'11.000. 

Un estudi fet públic per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) coincidint amb l'arribada de Catalunya als 8 milions d'habitants, posa de manifest que els municipis del Maresme han crescut a un ritme molt superior, percentualment, al de la seva capital. El de Llavaneres no és pas un cas únic; Sant Vicenç de Montalt ha crescut un 331%, Dosrius un brutal 551%, i Santa Susanna un 457%. Pobles i ciutats més grans viuen creixements més moderats però de nou superiors als de Mataró. El Masnou augmenta la població en un 53% en els darrers 25 anys, Argentona en un 71%, i Arenys de Mar en un 55%.

Els indicadors al conjunt de Catalunya

El creixement viscut al conjunt del Maresme és similar als indicadors registrats a l'àrea metropolitana de Barcelona durant aquests 25 anys, claus per entendre que Catalunya hagi passat de 6 a 8 milions d'habitants en un període tan curt de temps. L’any 1987 Catalunya creuava la frontera demogràfica dels 6 milions d’habitants i el Govern difonia el recordat eslògan ‘Som 6 milions’. 36 anys després, la població catalana s’enfila més enllà dels 8 milions (8.005.744 persones), un llindar que s’ha creuat recentment segons la darrera estimació provisional de població publicada a finals d'octubre per l’Idescat.  

Aquest creixement s’ha assolit malgrat que Catalunya ha registrat sostingudament una taxa de fecunditat que no arriba als 1,5 fills per dona -els últims tres anys està més a prop dels 1,2-, això és, una de les més baixes del món. De fet, només la superen per baix una desena de països, com la Xina (1,2), Corea del Sud (0,8) i Puerto Rico (0,9), segons dades del Banc Mundial del 2021.

Per tant, l’increment del nombre d’habitants en aquests anys no s’explica pel creixement natural de la població (sempre tímid, en retrocés des del 2009 i negatiu des del 2018), sinó per l’arribada sostinguda de persones de fora. Un denominador comú que, segons dades de l’Idescat analitzades per l’ACN, des de mitjan segle XX i fins als anys noranta s’alimentava principalment de persones vingudes d'altres territoris de l’estat espanyol. Fins al punt que l’any 1991 el 30% de la població catalana era nascuda en altres territoris de l’Estat.  

De fet, l’aportació dels nascuts a l’estranger a la demografia catalana és ja molt significativa. Entre l’any 1991 i el 2022 la població que prové de fora de Catalunya i de l’Estat ha passat d’un marginal 1,68% (poc més de 100.000 persones) fins a representar el 21,2% dels ciutadans. Són en total 1,65 milions de persones, un de cada cinc catalans, amb dades del 2022. Si hi sumem els residents provinents de la resta de l’Estat (el 15,2%), els catalans nascuts fora de Catalunya són ara mateix més d’un terç de la població. Els nascuts aquí són el 63,6% del total, amb tot tan sols 4 punts percentuals menys que a principis dels anys noranta.