Marcos de Sampedro, 40 anys orientant la pagesia del Maresme

Parlar d'en Marcos de Sampedro (Guimerà, 1939) i de la seva feina a Mataró és fer un repàs de l'Agricultura dels prop de 40 anys en els que va ser el responsable de l'Oficina del “Servicio de Extensión Agraria” (SEA) del Ministeri d’Agricultura i més tard de l'Oficina Comarcal de Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de que es va crear l'Oficina d'Extensió Agrària l'any 1966, en Marc es va fer càrrec de l'Oficina. Els començaments van ser molt difícils, degut bàsicament a una interpretació esbiaixada de les funcions d'Extensió Agrària.
No s'entenia que es tractés d'un Servei que havia d'atendre a “tots” els pagesos de la comarca (i no només a uns quants),  malgrat estar ubicat físicament a Mataró. Amb el temps, el malentès es va anar suavitzant gràcies a la lluita meritòria d'en Marc, que en va sortir reforçat.

Les funcions del SEA eren nombroses i complexes i només es podien portar a terme amb molt de treball i sacrifici. Les tasques anaven des de la promoció, l'assessorament i el suport tècnic tant a pagesos individuals com a entitats associatives (cooperatives, SATs, ADV) i a la formació de pagesos en forma de cursos, jornades, seminaris i a la formació dels joves en forma de cursos de capacitació agrària  o cursos  d'incorporació de joves a l'agricultura. Les activitats  de formació es portaven a terme al vespre, a fora d'hores d'oficina la qual cosa feia que les jornades de treball, a l'hivern fossin molt llargues.

M'agradaria parlar de l'evolució de l'agricultura en 40 anys en els que en Marc va estar actiu, però no acabaríem mai. Sense entrar en detall, a grans trets, podem dir que es va passar de les “Mataró’s Potatoes”, a l’horticultura a l'aire lliure, a la introducció dels hivernacles, cultius de flor tallada, cultius de plantes ornamentals de test, cultius sense terra, i a nivell de tecnologies, la fertirrigació, la lluita biològica i l'agricultura ecològica. Cadascun d'aquest temes suposava adquirir uns coneixements per poder estar al davant i poder donar el servei que la pagesia es mereixia.

Cal reconèixer la col·laboració d'empreses comercials (de maquinària, instal·lacions, fitosanitaris, IRTA) i de pagesos que obrien les portes de casa seva. Un del temes que no em vull oblidar és l'esforç que va fer per la recollida de documentació de l'edifici de l'antic Sindicat de Pagesos i el seu trasllat a l'Arxiu Comarcal, d'un gran valor històric, sobre tot pel que fa a les “Mataró’s Potatoes”. 

Tot el que he explicat posa a en valor a en Marc de San Pedro, els mèrits pel seu esforç, treball, i capacitat tècnica. Personalment, des que vaig arribar a la comarca, l'any 1970, va ser  el meu mestre i tutor, vaig créixer amb ell i vam treballar junts durant 33 anys. Per tot plegat li estic molt agraït i m’adhereixo a l’acte que se li ha dedicat el dia 21 de juny.