Lluís Gámez, amb els patins des del bressol

“El patinatge, per a mi, és una satisfacció enorme. És una gran part de la meva vida i me la prenc amb moltíssima il·lusió i positivisme. Les competicions guanyades, com la World Skate de l’Argentina, però també la possibilitat de conèixer món i descobrir altres cultures... és una cosa que em fascina.” Lluís Gámez només té 15 anys però s’expressa amb la mateixa elegància i gràcia que patina. Ara és cadet de segon any. Ha guanyat l’or o ha fet podis en els campionats de Catalunya i d’Espanya de les diferents categories que ha anat cremant. El World Skate, el campionat del món oficiós, és el títol que més brilla a les seves vitrines. Però com i quan va començar aquesta passió pel patinatge?

El pare d’en Lluís, Pep Gámez, antic jugador d’escacs, respon: “Un dia va venir la seva cosina a casa amb uns patins. Se’ls va posar i els va fer anar com si fos la cosa més senzilla. Potser no tenia ni quatre anys. Vam veure que a l’escola feien extraescolar de patinatge i el vam apuntar”. En Lluís destacava per les seves habilitats innates: “Les monitores ens van dir que el nen ho portava a dins, que feia coses que ningú li havia ensenyat. Ens van recomanar que el portéssim a un club de patinatge”. Dit i fet. Els pares d’en Lluís van visitar el club Patinatge Artístic Mataró, però aquell dia no va anar bé: “Quan esperàvem per fer la prova, en Lluís es va posar nerviós i vam tornar a casa. Deia que només volia patinar a l’escola”. Tenia cinc anys.

La dita diu que la tercera és la bona, però en aquest cas va ser la segona. Uns mesos després van tornar al club de Mataró i abans d’acabar la prova ja se l’havien quedat. En cinc mesos va superar tots els nivells per a poder competir. És un procés que, en la majoria de casos, pot allargar-se uns tres anys.

Després d’unes temporades a la capital del Maresme, en Lluís necessitava un canvi d’aires. Ho explica el seu pare: “Se sentia pressionat i volíem una cosa nova. Només tenim paraules d’agraïment pel club de Mataró, però vam anar a parar a Sant Vicenç de Montalt. Allà han continuat els èxits i estem encantats amb tot l’equip d’entrenadores”.

El patinatge artístic és molt exigent. Entrenen cinc dies a la setmana i quan s’apropen les competicions poden arribar a tenir set sessions. A més, sovint les despeses van a càrrec de les famílies: “Ara haurem de comprar uns patins nous que valen 1.600 euros o, per exemple, els viatges en competicions no oficials només ens els sufraguen si prèviament ha fet podi”. A més, és un esport amb un punt d’injustícia bastant notable. Els patinadors, després de mesos i mesos d’entrenaments, s’ho juguen tot en un parell de balls que no admeten el mínim contratemps.

No tot és de color rosa

No tot són flors i violes, però en Lluís viu amb il·lusió la seva passió. I la combina amb els estudis. De moment, sense inconvenients: “Per a mi no representa cap maldecap. Trec bones notes”. I el pare afegeix: “Tot han sigut excel·lents menys un notable. A més, al Satorras ens ajuden molt. Quan té competicions internacionals o tecnificacions al CAR tot són facilitats”.

El jove patinador posa l’accent en la preparació mental. Més enllà de la tècnica, que ha de ser pulcra, i de la bona preparació física necessària, el cap també s’ha d’entrenar: “És una part molt important. Jo ho treballo pel meu compte amb reforç psicològic”. Lluís Gámez gaudeix del seu dia a dia i també somia amb un futur esplèndid: “M’agradaria anar a un Mundial oficial quan sigui sènior. Fer pòdium ja seria memorable”. Mentrestant, té clar que farà el batxillerat científic i que seguirà estudiant amb la mateixa traça que patina.