Llavaneres reclama una mansió que l'Exèrcit espanyol utilitza de casa d'estiueig des del Franquisme

L'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres ha iniciat els tràmits per reclamar al Ministeri de Defensa la propietat d'una gran mansió que va pertànyer històricament al consistori i que, des de 1940, està en mans de l'exèrcit espanyol, que la fa servir com a residència d'estiueig de la principal autoritat militar a Catalunya. Es tracta de la coneguda com a "casa del capità general', al passatge de Massorràs, que l'Ajuntament aspira a recuperar per destinar-la a usos educatius i culturals. 

El doctor Martí, propietari de l'immoble, el va cedir de manera "irrevocable" a l'Ajuntament l'any 1936

L'alcalde de Llavaneres, Nani Mora (ERC) ha explicat la iniciativa municipal aquest dimecres, dia 28, en una roda de premsa davant de la casa, que es troba a pocs centenars de metres del centre del poble. Al seu costat hi havia l'arxiver municipal, que ara fa un any va trobar una documentació que acreditava que l'immoble pertanyia a l'Ajuntament ja que havia estat objecte d'una donació pel seu propietari, el doctor Ricard Martí, l'any 1936. En acabar la Guerra Civil, però, el mateix doctor se'n va desdir i la va donar a l'Exèrcit, recent vencedor de la Guerra Civil. Quelcom que l'Ajuntament considera que no s'ajusta a dret, ja que entenen que la primera donació és la que val i, per tant, se n'erigeixen com a propietaris legítims.

En acabar la guerra el propietari va fer una nova donació de la casa a l'exèrcit, cosa que l'Ajuntament considera il·legal 

Tal i com demostra la documentació aportada pel consistori, el 17 d'agost de 1936 el doctor Martí, propietari de la casa des de la dècada dels 20, en va fer donació a l'Ajuntament, amb l'objectiu que li atorgués un ús educatiu i cultural. El consistori de llavors va demanar a la Generalitat subvencions per adequar l'immoble, quelcom que l'administració catalana li va concedir l'any 1938. El desenllaç de la guerra ho va canviar tot, ja que a l'octubre de 1940 el doctor Martí va fer una nova donació a l'exèrcit, en circumstàncies que es desconeixen (tot i que per la trajectòria que va tenir en acaba la guerra se li atribueixen simpaties amb el nou règim franquista).

L'Ajuntament considera que aquesta segona donació no és legal, ja que la primera tenia caràcter "irrevocable", tal i com queda escrit en el document notarial, i la casa ja havia passat a pertànyer de totes totes a l'Ajuntament. L'any 1947, el llavors alcalde del consistori franquista va fer un seguit de peticions a l'Estat perquè es retornés l'immoble al municipi, que van ser infructuoses.

La mansió està buida excepte per a l'estiueig de la màxima autoritat militar a Catalunya

Així doncs, la casa porta en mans de l'exèrcit des de fa 82 anys, i es té constància que almenys des de la dècada dels 60 s'utilitza bàsicament com a casa d'estiueig de l'Inspector General de l'Exèrcit, el més alt càrrec militar a Catalunya, motiu pel qual se la coneix com la casa del capità general. Gran part de l'any la casa i els jardins de l'entorn es mantenen en desús, i els llavanerencs només hi poden entrar un cop l'any, a l'estiu, quan l'exèrcit hi organitza uns concerts protagonitzats per una banda militar. 

Si les peticions a Defensa no fructifiquen, l'Ajuntament obrirà via judicial

Per obrir aquesta reclamació oficial, l’alcalde de Llavaneres va registrar una primera instància divendres passat, 23 de setembre, a la delegació del Govern central a Catalunya i a la Delegació de Defensa a Catalunya, a Barcelona. Els següents passos seran adreçar-se al Senat, al novembre, i abans al Ministeri de Defensa. El govern municipal de Llavaneres té previst assistir demà dijous, 29 de setembre, a Madrid per fer entrada oficial de la carta de reclamació i de tota la documentació de l’expedient de primera mà a aquests dos organismes. Si l'Ajuntament no aconsegueix recuperar la propietat per aquestes vies, obrirà via judicial.

Tal i com ha explicat Nani Mora, el pla d'usos previst per a la casa, en cas que l'Ajuntament la pugui recuperar, seria ubicar-hi la seu de l'Escola Municipal de Música i també els arxius del Museu de Can Caralt, de cara a respectar la funció educativa i cultural que havia de tenir l'immoble quan va ser cedit al consistori l'any 1936.