Capgròs
Aquest reportatge s'ha publicat a l'especial 30 aniversari de la revista 3 Viles, que es pot llegir en aquest enllaç
Sant Andreu de Llavaneres, conegut sovint com Llavaneres, és una encantadora vila situada a 36 km al nord-est de Barcelona, en plena Costa del Maresme. Aquesta localitat costanera, amb una població de 11.593 habitants, gaudeix d'una ubicació privilegiada, envoltada pel mar Mediterrani a l'est i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor a l'oest. Aquesta ubicació proporciona un entorn natural ric i variat, combinant l'atractiu de la costa amb la bellesa de la serralada.
Llavaneres ha estat capaç de mantenir un equilibri entre la seva història rica i el desenvolupament modern. L'excel·lent xarxa de comunicacions que inclou la línia 1 de Rodalies de Renfe, l'autopista C-32 i la carretera N-II la converteix en un lloc ben comunicat i accessible per als seus habitants i visitants. El mercat setmanal que es celebra els divendres aporta una dosi d'activitat local i anima el cor del poble.
Les arrels històriques de Llavaneres es remunten a temps prehistòrics, amb el testimoni del jaciment arqueològic de Rocs de Sant Magí. Situat a una altitud de 428 metres a la urbanització de Supermaresme a la serralada de Montalt, aquest assentament neolític va aprofitar les roques com a refugi natural, una característica poc comuna per a jaciments d'aquest període. Amb l'arribada dels romans, la zona va experimentar una important transformació, amb l'expansió de l'agricultura a gran escala a la plana litoral. Es van conrear cultius com la vinya, l'olivera i els cereals, canviant la dinàmica del territori. Llavaneres és esmentada en documents que daten de finals del segle X i es va desenvolupar com una comunitat agrícola. Al segle XIII, es va independitzar com a municipi, tot i que més endavant es va incorporar a Barcelona i, finalment, va aconseguir la seva independència municipal al segle XVII.
Des de l'edat mitjana, la població es componia de masies disperses a la regió muntanyosa, amb l'església parroquial situada en un turo. En els segles posteriors, aquest poble va créixer i va començar a prendre forma a la confluència del Torrent de la Vall i la Riera de Llavaneres. Al segle XVIII, es va construir l'església parroquial neoclàssica, que és l'edifici actual. Durant les primeres dècades del segle XX, Llavaneres es va convertir en un popular lloc d'estiueig per a l'aristocràcia barcelonina, i això va donar lloc a l'aparició de molts edificis modernistes i noucentistes a la zona.
En les darreres dècades, l'estructura econòmica de Llavaneres ha canviat significativament. El sector agrícola, que era essencial en èpoques anteriors, ha disminuït notablement a causa de la pressió urbanística. Malgrat això, encara es manté la producció de flor tallada, planta ornamental i hortalisses en petites explotacions familiars.
En el darrer còmput públic, Sant Andreu de Llavaneres tenia 11.593 habitants, el seu màxim històric. Això pot contrastar amb els menys de 4.500 que tenia fa 30 anys. Dit d'una altra manera, la localitat ha crescut de l'ordre de més de 10.000 habitants en 30 anys. És quelcom estadísticament espectacular que, a més, ha fet canviar moltes coses. S'ha engreixat i ha esdevingut un dels principals nuclis maresmencs.
L'economia actual s'ha desplaçat cap als sectors comercials i de serveis, especialment relacionats amb el turisme i la naturalesa residencial de la zona. Cal destacar el Club de Golf Llavaneres, que es va fundar el 1945, i el port esportiu del Balís, construït a la dècada de 1970, que han afegit un toc elitista a la localitat. A més de ser una destinació de vacances per als barcelonins, Llavaneres ha aconseguit atreure un petit nombre de turistes internacionals i visitants de diferents parts de Catalunya i Espanya.
La zona també és coneguda per la seva producció agrícola de pèsols dolços, que es celebra anualment amb la Festa del Pèsol. Així mateix, la coca de Llavaneres que la Pastisseria Sala va crear i que tot Catalunya es deleix per menjar.
Arquitectura i història
Llavaneres és un tresor d'arquitectura i història, amb moltes cases d'estiu modernistes dels primers anys del segle XX. Destaquen edificis com la Torre Gran i la Torre del Sot, obra de Josep Coll i Vilaclara, així com Ca l'Alfaro, Can Farnés, Ca l'Utzet, i les Torres Bessones de Cal Matas, dissenyades per Joaquim Lloret i Homs en estil noucentista. A més de les mansions modernistes, el terme de Llavaneres conserva al voltant de trenta masies amb elements arquitectònics gòtics, romànics i fins i tot amb elements de fortificació com torres, matacans i restes de muralles. Algunes de les masies més notables inclouen Ca n'Amat, Can Casals, Can Catà de la Torre, Can Catà de la Vall, Can Tries, Can Lloreda, i Can Berenguer.
Comentaris