Laura Mendez, cantant a Xile

Em dic Laura Mendez Gil i tinc 24 anys. Visc a Xile, a Santiago de Xile. Actualment em desenvolupo en més d'un treball, de dependenta en un mini market, de secretària a l'oficina d'un conegut, dono classes de jota murciana a uns espanyols de la tercera edat instal•lats aquí a Xile. I si em surt alguna cosa en dies que tinc lliure, doncs també ho faig, com per exemple, cantar en festes, casaments, karaokes ... La meva passió és la música.

Vaig marxar el 18 de novembre del 2008. Aquest viatge primer va començar amb unes vacances, però quan al gener havia de tornar a Espanya, sabent com s'estava posant la situació de malament, i veient què ja estava aquí a Xile, vaig preferir quedar-me i provar sort.

Ja hi porto 4 anys, i encara que em sento bastant bé en tots els sentits, la pròpia terra a un sempre el crida, i hi ha enyorança a la família, sobretot als meus pares. Potser tornaré, encara que tot depèn de com millori o empitjori la situació a Espanya.

La veritat és que Xile és un país força avançat en moltes coses, i té similituds amb Barcelona. Però aquí encara estan molt marcades les classes socials (classe mitjana, classe alta, classe baixa). A més, aquí, hi ha dos tipus de persones o grups socials: els que tenen molts diners, denominats aquí "cuicos", i els pobres que no tenen res. Potser aquesta és una de les coses què més m'ha xocat. I clar, és un país en vies de desenvolupament, de manera que hi ha moltes injustícies, però en el temps que porto aquí, he vist una millora important.

El que més m'ha sorprès de Xile és que la gent, majoritàriament, és de ment oberta. Això ajuda molt a l'hora que un país es desenvolupi.

El què més trobo a faltar de Mataró, a part dels meus pares i els meus amics, és la ciutat en sí. L'olor de platja, els gelats al centre de Mataró, el tren què em portava a on volia, la tranquil•litat de la ciutat, el fet que gairebé tots allà ens coneixem encara que sigui de vista, la seguretat en tot sentit, pujar a la muntanya de la creu i veure els estels, l'aire... tot!

Intento estar connectada amb les coses què passen, i els meus pares i amics també em comenten les últimes notícies.

A la distància, veig Mataró com una gran ciutat per viure, per desenvolupar-se com a persona, per créixer, per somiar. Estimo Mataró.

I una anècdota: a facebook sóc amiga d'una pàgina que es diu Espanyols a Xile. Allà vaig conèixer una xilena què viu a Mataró. Va ser còmic perquè ella està al meu país i a la meva ciutat, i jo al seu país.