La relació entre autònoms i administracions no són fluïdes, diu un estudi

El Consell Comarcal del Maresme ha publicat un estudi sobre el col·lectiu d'autònoms de la comarca, que ha determinat que les relacions entre els treballadors i les administracions no són prou fluides. Segons les dades, els autònoms no tenen queixes dels seus ajuntaments, però asseguren que desconeixen de quines polítiques d'ajudes i assessorament podrien beneficiar-se. Els autònoms del Maresme, un 28% dels treballadors de la comarca, no saben què demanar a l'administració per millorar la seva situació laboral. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l'estudi encarregat pel Consell Comarcal, el primer d'aquestes característiques a la comarca, per determinar quina és la fotografia del sector.

Davant aquesta dada, l'estudi recomana que des de les administracions es creïn nous canals de comunicació i aproximació a un sector que, d'altra banda, no espera res de les administracions. Un de cada tres així ho pensa i, a més, tampoc sap què demanar que es faci per ells. Entre el 65,4% restant, precisament, la majoria de peticions van dirigides a demanar informació, sobretot relacionada amb assessorament jurídic. Els autònoms, a més, també volen que s'augmentin les ajudes, s'abaixin els impostos i es millori la cobertura sanitària.

Malgrat tot, la valoració que fan aquests treballadors de la seva situació és prou positiva, gairebé un sis sobre deu. Entre els criteris avaluats destaca, per sobre de la resta, la capacitat per organitzar-se el treball, tot i que això, sovint, signifiqui tenir menys temps per a la vida privada. Aquestes dades també coincideixen amb què més d'un 70% d'aquest treballadors s'ha fet autònom perquè ha volgut i només un 37% s'ha plantejat deixar de ser-ho.

A partir d'aquestes dades, entre les més destacades d'un extens estudi, se'n deriva que a banda dels canals que administració i autònoms han de potenciar, també és necessària la creació d'una oficina física d'atenció als autònoms, a causa de la seva poca tradició associacionista, i l'optimització de serveis i recursos als col·lectius majoritaris (comerç, construcció, serveis a les empreses i serveis a les persones).