Jordi Bilbeny: la història segrestada

Arenys de Munt és el racó de món en el qual anem a buscar l’escriptor i historiador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961). Conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Colom o de Cervantes, entre d’altres agosarades propostes, el seu treball està encaminat a demostrar com la mecànica de la història, la que controlen els guanyadors, exerceix el paper de censora i esborra la veritat. Els seus estudis li han permès obrir uns nous ulls, que projecten cap a una altra visió de la realitat. N’han quedat llibres com Petit manual de la descoberta catalana d’Amèrica o documentals com Cristòfor Colom príncep de Catalunya, per citar els més recents.

En aquests anys intensos de treball, l’historiador ha generat admiradors i detractors al mateix ritme. Ha estat professor de llengua catalana per a adults , va iniciar el Simposi sobre la descoberta catalana d’Amèrica i va ser un dels organitzadors de la Consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt del 13 de setembre.

A la minisèrie nosaltres, els maresmencs, retrobem Bilbeny a Arenys de Munt. Parlem del seu treball, però també dels seus inicis com a poeta, publicat a la mítica col·lecció de La font del Cargol, vinculada a Premià de Mar i Valerià Pujol, els anys 80. A Bilbeny li han musicat poemes Marina Rossell, Josep Tero i Celdoni Fonoll i és el lletrista del grup de pop electrònic maresmenc Relk, la música del qual acompanya el documental.

L’historiador reivindica una “dinàmica comarcal per crear hàbits”. I reclama “una televisió comarcal que pogués explicar el món i el Maresme alhora, les persones”. Crític amb les institucions també apunta idees per ajudar a crear identitat: “una col·lecció de llibres, una sala de concerts o una d’exposicions”.

“La comarca ha de ser és un ens viu i nodridor que t’ajudi a tirar endavant a nivell econòmic i vital”, assegura Bilbeny. “S’ha institucionalitzat molt i s’han perdut aspectes vitals, actius, de convivència, de generació espontània”, sentencia.