Joan Gómez, la passió per salvar les coses més properes

En Joan Gómez i Vinardell, de Premià de Mar, ha fet de tot: des d’estar al capdavant del Museu d’Estampació Tèxtil fins a recollir i salvaguardar la història, activitats culturals de tota mena (ciència, art) a l’Associació d’Estudis Científics i Culturals (AECC) i la Fundació CRIT, vinculada amb el texti, o la revista Sediments (joangomez.wordpress.com), que és una bona mostra d’aquesta inquietud per la cultura i el coneixement, de caràcter multidireccional. I a més de poeta i artista, gran tastaolletes com és.

Hi ha, però, una persistència en Gómez per salvar màquines del textil de la desfeta, tones i tones de papers i documents vinculats a la memòria local i de retruc, comarcal i de tots plegats.

A la minisèrie documental Nosaltres, els maresmencs, ens recorda aquesta febre específica que neix en el voluntarisme i que salva les petites pàtries locals. És a dir: ara que tenim museus i xarxes organitzades amb persones al capdavant que tenen carreres i màsters, no hem d’oblidar que no fa massa anys la situació era molt més precària i que depenia de les persones que s’ho creien i que hi treballaven amb el seu esforç i voluntarisme. Són els pilars de qualsevol estructura organitzada i institucional que després s’hagi format.

En Gómez és, per tant, un maresmenc d’abans que hi hagués organització, per això avança al seu propi ritme i en molts camps alhora. Qui hagi pogut visitar el seu arxiu personal, quedarà sorprès i sobtat de l’ingent treball de documentació, endreçat i sistematitzat… i parlo de quan vaig anar-hi per primer cop, quan encara Internet no era d’ús social i extès, ja que la xarxa li ha donat noves maneres d’expandir-se, com la mateixa publicació Sediments, del paper al digital.

En Joan Gómez apareix i desapareix de la teva vida ––sobretot si ets de Premià de Mar, hi vius o hi treballes–, però quan te’l trobes sempre en porta alguna de cap. A vegades es mou a distància curta i et sorprèn amb un projecte sobtat, o bé sense mostrar les cartes va treient-les de la màniga i en fa una de molt grossa de tant en tant.

Per tot això que dic, crec que estem davant d’un home que estima la cultura, i sobretot la més propera i local, i aquesta passió el fa, dia a dia, anar obrint finestres que acaben convertint-se en propostes concretes de les coses més variades i multidisciplinars. No trobaríem un sol epígraf per definir-lo perquè és moltes coses a la vegada. Ni tampoc podríem deixar d’esmentar el seu toc crític i a voltes antisistema, que el fa asseverar grans reflexions que no sempre agraden a tothom.

Des de l’època en la qual els museus eren gairebé clandestins al Maresme que fa d’activista i promotor cultural (premsa incipient inclosa) de la comarca. Des que les persones amb inquietuds dels diversos pobles es trobaven amunt i avall de la comarca per intercanviar propostes i projectes fins als temps actuals, en Joan Gómez no ha parat: formigueta cultural, home de lletres, anant a la seva, dia a dia, ve deixant-nos el seu particular llegat que entrellaça records, memòria, història i cultura, que ens recorda que aquesta comarca s’ha fet molt, sobretot, per la iniciativa voluntària i personal dels que s’ho creuen.