Introducció a la bibliofília, a càrrec de tot un expert en la matèria

Economista de formació i bibliòfil de vocació, actualment és el president de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona. Salvat serà l'encarregat d'impartir la xerrada sobre introducció a la bibliofília, que se celebrarà el 15 d'octubre a les 12 h al Centre Cívic El Gorg de Sant Vicenç de Montalt. A l'inici de la conversa li pregunto sobre la seva trajectòria, per conèixer-lo una mica més, i ell em diu «sóc bibliòfil». I afegeix «però, què vol dir ser bibliòfil?». Jo, que ja havia estat investigant sobre el tema respiro tranquil·la i ell puntualitza «la definició de bibliòfil és molt àmplia i ambigua: amor al llibre. Això ho pot tenir una persona que té un llibre i se'l mira un cop al mes, i ja està». I té tota la raó. «La bibliofília s'ha d'entendre com una afició al llibre de qualitat, d'art, fet especialment per les seves característiques de tipografia, tipus de paper, edicions limitades, els temes que es tracten, els gravats...», diu.

Salvat impartirà la xerrada sobre l'afició i l'amor als llibres, que se celebrarà el 15 al Centre Cívic El Gorg

En quin moment apareix el teu interès i afició pels llibres?
Jo crec que el meu pare em va fer de professor. El meu pare ja era bibliòfil i oncles meus també, i jo de tota la vida he viscut amb els llibres i les relligadures, la tipografia, el paper, les primeres edicions... tot plegat ha estat un tema important a la meva vida.

Què implica ser bibliòfil?
Primer t'hauria d'explicar la trajectòria de la bibliofília. El llibre comença oficialment amb la Bíblia de Gutenberg al segle XV. Fer els llibres era molt car i molt poca gent llegia. A finals de segle, Venècia protagonitzava l'inici de la democratització del llibre i, és sobretot, durant el protestantisme quan Lutero i Karl Marx comencen a utilitzar el llibre com a arma difusora de les seves teories. El gran segle dels llibres va ser el XVIII, quan curiosament Barcelona estava paralitzada pel Decret de Nova Planta. La gran tecnologia de la impremta espanyola estava a Madrid, amb Joaquín Ibarra. Amb l'arribada de la Revolució Industrial tot canvia, i apareixen les grans tirades de premsa. Es comencen a fer edicions col·leccionables per entregues, de novel·les, als grans diaris. I és al segle XIX quan els francesos pensen que han de fer alguna cosa per contrarestar la difusió tan popular i rebaixada de qualitat. És aquí quan comencen a aparèixer les societats de bibliofília: societats de metges bibliòfils, socis d'un club d'automòbils bibliòfils, coses molt estranyes i que van existir durant molt temps. Amb això hem arribat fins ara. En el meu cas, jo sóc especialista en el segle XVIII espanyol i també en el llibre il·lustrat francès dels anys 1920 al 1940.

Per algun motiu en concret?
Hi ha com una continuació entre el llibre il·lustrat francès dels anys 20, hi ha grans il·lustradors i grans pintors i artistes que han estat il·lustradors de llibres. Com el mateix Picasso, o Miró, un enorme nombre de pintors han col·laborat a fer llibres. De fet, es considerava que qualsevol artista per tenir un nivell havia d'haver estat il·lustrador de llibres de bibliofília. Són llibres d'un nivell maquíssim.

Tot això és molt ampli.
Molt. Només fixant-nos en les persones que formem part de la junta de la taula de bibliòfils, podem veure que la biblioteca de cada un dels membres és radicalment diferent. Però, tot i això, per mi, el llibre manté una connotació molt important que és el fet de ser una unitat de transmissió d'informació, com si fos un testimoni històric. Aquesta transmissió està arrelada a unes persones que han estat capaces d'escriure i de confeccionar tècnicament un llibre i difondre'l. I altres persones que han estat capaces de mantenir-lo. Tot això té el poder de potenciar el coneixement i transmetre'l.

En què consisteix el taller de bibliofília?
Aquesta primera vegada la idea és fer repàs de la història de la bibliofília. Si després d'això alguna persona està interessada en la història de la tipografia, dels llibres il·lustrats francesos o dels llibres de bibliofília fets a Catalunya... en parlarem! Però depèn una mica del ressò que tingui aquesta primera xerrada, perquè és una cosa no gaire popular.