Els pèrits defensen que l'esfondrament va ser pel mal estat de l'edifici

El judici per l'esfondrament d'una casa a Caldes d'Estrac ha acabat amb la declaració dels pèrits aportats per la defensa. Segons la seva versió, l'immoble no va caure com a conseqüència de les obres de la Fundació Palau, com s'ha denunciat, sinó per les deficiències estructurals de la mateixa casa. Per aquest motiu també han alertat que la resta de cases del mateix carrer es podrien veure afectades en el futur, ja que són d'una mateixa promoció del mateix constructor.

Al carrer Santema de Caldes d'Estrac, paral·lel a la riera del municipi, hi ha sis immobles i la meitat estan en peu de guerra. Al número u, la Fundació Palau s'hi va instal·lar fa uns quatre anys i ara està asseguda com a acusada d'irregularitats en les obres i de provocar l'esfondrament de la casa del número dos i dels danys estructurals del número tres. Els veïns així ho denuncien i en la primera sessió del judici, celebrada dimecres, l'alcalde i patró de la Fundació, Josep Maria Freixas, va admetre que no s'havia sol·licitat cap llicència d'obres. Els pèrits de l'acusació, a més, van argumentar tècnicament que l'absència de l'edifici del número u, que es va deconstruir per aixecar-hi la Fundació Palau, va fer caure el número dos.

Tot i això, segons els pèrits aportats per la Fundació, l'arquitecte encarregat de l'obra i les empreses de construcció i deconstrucció, la casa va caure pel seu mal estat de conservació i per les deficiències estructurals que patia des del primer dia. Aquests pèrits consideren que la casa no estava ben feta i que les obres de la Fundació Palau no van afectar en res.

En el supòsit que els arguments tècnics exposats fossin certs, i tenint en compte que la promoció dels sis immobles els va fer el mateix constructor, els números quatre, cinc i sis del carrer Santema podrien patir conseqüències 'demà mateix o d'aquí cinquanta anys', segons ha explicat un dels especialistes en estructures que ha declarat en el judici.

A l'espera de la resolució de la jutgessa que instrueix el cas, els afectats demanen entre 295.000 euros, en el cas del número tres, i 720.000 euros, pel cas del número dos. Aquestes xifres inclouen, entre diverses indemnitzacions, la reconstrucció total de les cases perquè tornin al seu estat originari.