El Perecoll més intimista i combatiu, al Museu del Càntir d’Argentona

Negre i roig. Intimista i pamfletari. Radicalment nou però rescatant elements del passat. Els contrastos són els protagonistes de l’exposició que l’artista mataroní Perecoll inaugura aquest divendres al Museu del Càntir d’Argentona. Una mostra que sorprendrà els seguidors d’aquest pintor, escultor i joier. “Cada exposició ha de dir quelcom, no pots simplement per fer-la”, constata Perecoll. A Argentona hi presenta pintures de petit format, allunyades de les grans teles que l’han fet conegut com l’artista del color negre. “El conjunt de l’obra és intimista”, relata el mataroní. És el treball sorgit en el seu estudi actual, més recollit que l’anterior.

L’espai on l’artista crea l’obra és determinant per a la mateixa, però també ho és el context en el que viu. El Museu del Càntir veurà un Perecoll “pamfletari”, com ell mateix ho defineix. Diverses de les pintures retraten les pasteres dels immigrants que creuen un Mediterrani ominós a la recerca d’Europa. Aquest activisme polític no és pas nou en l’obra de l’artista, amb la qual ja havia denunciat la Guerra d’Iraq. “No et pots quedar al marge”, resol. L’entrada del color vermell (l’exposició porta per títol “Roig Negre”) també té un element reivindicador: el del sindicalisme combatiu del seu avi, a la CNT i la FAI, en contrast amb els sindicats majoritaris d’avui. El color, com sempre en l’obra de Perecoll, també és fruit de la investigació: el vermell s’inspira en un viatge a Pompeia, en el color de les seves pintures romanes. Un altre element que dota de caràcter a les pintures són els seus marcs, antics i escollits un a un per l’artista, que marquen un contrast potent.

Perecoll ha exposat a les grans capitals: Brussel•les, París, Londres, Miami, Tòquio, Nova York... Fer-ho a Argentona no li queda petit? “En absolut”, respon. I cita Joan Miró, que deia: “Totes les exposicions les hem de preparar com si les féssim a Nova York. Si no, millor que no les fem”.