El bressol del modernisme

La recent història de Canet de Mar va lligada al Modernisme a Catalunya. El primer arquitecte en utilitzar tècniques d’aquest moviment, Lluís Domènech i Montaner, va projectar des de la vila maresmenca la pràctica totalitat de la seva obra i va deixar un llegat important al mateix poble, no només amb peces modernistes sinó també amb la presència d’altres arquitectes importants de l’època. El comerç amb Amèrica va ser clau en el moviment social i cultural que va patir la vil·la. Els ciutadans que es feien rics intercanviant productes entre els continents, arribaven al poble i es feien construir grans cases per lluir la seva riquesa i el bon estat. Aquesta situació va coincidir amb el naixement a Catalunya del Modernisme, una corrent que pretenia trencar amb els criteris tradicionals i buscava reforçar la naturalesa i el moviment en l’arquitectura. L’Ateneu canetenc (1887) va ser la primera obra de Domènech i Montaner a Canet en la que es començaven a veure indicis modernistes. A partir d’aquí, l’evolució de l’arquitecte queda palès en les següents obres projectades al poble i s’uneix a la presència d’altres arquitectes com el seu fill Pere, Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabañes entre d’altres, que han deixat una quinzena d’obres modernistes.

Aquest llegat ha servit perquè l’Ajuntament de Canet de Mar, junt la unió de botiguers, aposti per un turisme cultural i familiar que exploti les bondats arquitectòniques de fa un segle mitjançant una Fira modernista. El cap de setmana del 13 i 14 de setembre, la vil·la maresmenca rebobinarà cent anys enrere per recuperar l’esperit i l’ambient de principis del segle XX. “Comptem amb un espai de fira on hi haurà 60 parades amb artesans fent tallers que representin com es treballava abans”, explica Albert Lamana, regidor de promoció econòmica de Canet de Mar. Com a novetat, l’edil ha destacat el fet de poder visitar la cripta del Castell de Santa Florentina: “és la joia més important que tenim i hem arribat a un acord per obrir-la al públic de nou”. Lamana destaca el fet de poder potenciar la figura de Domènech i Montaner, qui ha fet “la majoria dels millors edificis modernistes a Catalunya”. “Tot i no ser tant conegut com Gaudí”, apunta.

Junt a les parades que ompliran el centre canetenc, els actes de la fira donen el tret de sortida el divendres, dia 12, amb una xerrada anomenada “Lluís Domènech i Montaner vist per la seva família” i la representació de l’auca de l’arquitecte. Un seguit de cercaviles acompanyaran tot tipus d’accions teatrals com ‘els banyistes’, que representant l’època es passejaran pel mercat, o números clàssics de circs de principis del segle XX. Entre aquesta dinàmica hi haurà també exposicions modernistes, una fira de pintura i dibuix i l’aportació del sector de la restauració, que oferirà menús modernistes.

La Casa Roura, primera obra totalment modernista de Domènech i Montaner, estarà uns vint dies oferint un menú de degustació modernista. Aquest consta d’un salpicó i de carxofa confitada amb dolç de xampinyó com a primers plats. En els segon, magret d’ànec amb foie i sipietes amb verdures. Els postres, tardor de xocolata, és una barreja de xocolata i taronja. Junt a aquest, dotze restaurants més es posaran a disposició a finals de setmana del retorn del modernisme a Canet de Mar.

El centre històric compta també amb altres pecesneoclàssiques, eclèctiques, colonials i neogòtiques amb diferents tocs del moviment que començava a imperar a principis del segle XX, com pot ser l’Ajuntament, projectat per Emili Cabañas i que compta amb vitralls amb la flor de la passió i merlets florits amb motius heràldics totalment modernistes. La història de Canet de Mar s’escriu també mitjançant detalls moderns en diferents punts de la vil·la. El plafó que defensa les escales del Sant Crist (antiga entrada al poblat mariner del segle XV) i la Creu de Pedracastell, un encàrrec del Papa Lleó XIII per commemorar el nou segle, en són alguns exemples. La visita al Castell de Santa Florentina, convertida al segle XI en una masia fortificada, ampliada en elements de defensa en el XVI i reformada amb un aire medieval a finals del segle XIX per petició de l’oncle de Domènech i Montaner, cobra interès per la possibilitat de poder visitar-ne la cripta.

Fina Jubany, que porta vuit anys endinsada en la vida de l’arquitecte canetenc des de la Casa Domènech i Montaner, destaca els lligams que l’autor fa entre les seves obres i Catalunya. “Sempre tenia com a referent el seu país, i això es veu en les seves obres com per exemple al Palau de la Música, on estan representades les muntanyes de Montserrat, una dona que baixa amb un vestit folklòric i unes corals catalanes als peus de la imatge”. Altres detalls com la presència del Drac de Sant Jordi, cites a Mossen Cinto Verdaguer a l’Ateneu o l’ús de la ceràmica de color blau, típica de Catalunya, servia per “tenir una part pràctica en la construcció i com a peces simbòliques que recorden les seves arrels catalanes”.