Comediants: 40 anys de carrer, teatre, festa, màscares i llibertat

El director de la companyia, Joan Font i i el director artístic Jaume Bernadet seuen al voltant d'una taula plena de màscares. En totes hi ha algun record d'una etapa de la seva vida teatral. No dubten en posar-se'n una i transformar-se durant segons en algun dels personatges de les seves obres. Al costat, un penja-robes ple de vestits curiosos, que també es proven. La feina a la seu dels Comediants a Canet de Mar no s'atura. El show no pot acabar. Recentment es va anunciar que serien la companyia resident de la temporada 2012-2013 de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Per ells, els 40 anys són un moment per reflexionar què han fet i cap a on han d'anar.

Mirant enrere, Joan Font, fundador de la companyia, arriba fins als inicis, a principis dels 70, amb aquella representació embogida del 'Non plus plis' i el naixement de Comediants que va ser "fruit d'una confluència de diferents històries". Aquella primera representació a l'Institut del Teatre va deixar a tothom bocabadat. Posteriorment, els van oferir actuar a Granollers i la màquina es va posar en marxa. El 'Non plus plis' parlava de la festa i d'uns poders: el polític, militar, religiós i judicial que provocaven una revolta amb els espectadors i envaïen un espai públic. Font ha bromejat que un amic seu que va veure l'obra li va recordar: "Encara en parlem a casa i diem que va passar alguna cosa, però no vam entendre res. Jo li responc que nosaltres tampoc", ha afegit. "La gent rebia energia, ganes de comunicar d'una forma diferent, una cosa nova i fresca, i molt física. El text desapareixia, no era mim i era acció, i explicàvem rituals i cerimònies", ha exposat.

Comediants va néixer amb una vocació clara, segons Font: "Explicar històries nostres, en el moment present, on el text no fos l'eix central, en un temps on hi havia una dictadura i una censura als textos, vam voler fer un llenguatge més físic i recuperar aquest món popular i de les màscares i subvertir els espais". Per fer-ho van donar protagonisme als gegants i als capgrossos en l'espai escènic per donar-los-hi un nou un valor. No en van tenir prou amb això sinó que van canviar el model de teatre a la italiana d'un públic situat davant l'escenari per posar la gent mirant en rotllana al seu voltant. "No teníem cap pretensió ni cap mena de vergonya", ha assegurat.

La importància d'estar al carrer
La companyia va començar als últims anys del franquisme. En una actuació multitudinària al San Juan Evangelista de Madrid van decidir, al finalitzar l'obra, sortir al carrer. "A fora hi havia unes 2.000 persones i van venir els grisos a cavall i tirant bombes de fum. Era desproporcionat amb la idea de fer una festa i ballar el carrer". Font ha destacat que en aquell moment va veure una cosa clara: "Els molestava que estiguem saltant, ballant, tocant-nos al mig del carrer que era un espai públic de tots. A partir d'aquell moment em vaig dir que ocuparia el carrer si pogués fins que em morís". De fet, ha assenyalat que al carrer ara estan passant moltes coses i ha dit que els canvis han de passar en aquest lloc, que també és de plaer, festa, aprenentatge, art i meravella.

Les diferències entre el públic de fa 40 anys i l'actual són clares per Font: "Abans tothom estava amb tu, volia el canvi i que s'acabés la dictadura". "Formaves part del somni col•lectiu i obries portes i finestres d'aire fresc, de plaer, de joc, festa i meravella i tothom estava disposat a jugar-hi", ha dit, al temps que ha apuntat que "Comediants ha crescut i és un vaixell molt gros i en aquell moment no ho era". Així mateix, ha remarcat que "la gent segueix sent oberta i tenint necessitat de tenir contacte i sentir-se gregari. El Barça funciona perquè la gent té ganes de sortir de les famílies i del nucli tancat i anar a un lloc i sentir-se que forma part d'una col•lectivitat".

Bernadet ha fet èmfasi en la idea de llibertat que representa Comediants. De fet, ha explicat que la comissària de l'exposició de Xangai els va dir el passat any que Comediants van portar "color" a aquella Espanya gris dels 70 i van fer créixer la llibertat. Així mateix, ha explicat que a Turquia, al final d'un l'espectacle, la comunitat cristiana i àrab destacaven que havien saltat junts i gaudint quan recelen els uns dels altres. "Els espais on la llibertat ha estat més restringida veus aquesta reacció", ha dit.

Ara que els Comediants compleixen 40 anys, és l’hora d’encarar el futur. "Ara estem a l'etapa de mirar tot el que hem fet, mirar l'entorn i complir 40 anys, que és una excusa per valorar el camí recorregut", ha dit Bernadet. Font ha apuntat que ara s'han de valorar i revalorar coses. "A mi que sóc més gran, tocaria una mica passar joc i poder treballar d'una altra forma, ser reflexiu i no córrer tant. Els 40 anys han de servir per fer un anàlisis i és un moment complicat i val la pena veure tota l'experiència i el camí per fer-ne ús i abús", conclou.