El Carles Móra (Arenys de Mar, 1955) que vaig conèixer quan feia 2n de BUP és el professor de Santa Anna de Mataró (un dels tres instituts als quals vaig anar en la meva dilatada carrera de Secundària) que em va ensenyar que la Literatura t’ajuda a entendre’t i a canviar el teu entorn. Per això no em va estranyar, molts anys després, retrobar-me’l d’alcalde d’Arenys de Munt, en plena primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya, el 13 de setembre de 2009, amb tot el moviment i convulsió que un fet tan senzill va generar. “Els politics hem de demostrar que la gent ens importa”, afirma Móra a la minisèrie Nosaltres, els maresmencs.
Però jo destacaria el Carles Móra que es dedica a la docència, com a professor de Llengua i Literatura Catalanes. En les seves classes descobríem que la nostra llengua i la nostra cultura ens eren més properes: Salvador Espriu, Salvat-Papasseit, el llibre Revolta de Pous i Pagès –referent de capçalera– i l’escriptura com a mitjà de reflexió, per poder transformar les coses.
A la minisèrie documental reivindiquem aquest professor que ha anat sembrant a través de l’ensenyament. Junt a Llorenç Soldevila impulsa rutes literàries amb els seus alumnes (Montseny i Guilleries, Josep Pla), escriu llibres –la guia literària Salvador Espriu i Sinera o la novel·la La nit com aventura, entre d’altres– i reivindica l’espai de l’ensenyament com a xarxa que contribueix a transformar la societat. “Fa 30 anys que intento viure amb la Literatura amb passió i transmetre-la als alumnes amb il·lusió i convenciment”, assegura.
“En aquells anys les escoles buscaven elements identificatius. Hi havia creuament entre el pòsit cultural de comarca i el de cada poble”, apunta Móra referint-se a final dels 80, l’època d’esplendor de la mítica editorial argentonina L’Aixernador. Aquells temps en què el Maresme creia en si mateix.
J. Camero
Comentaris