Capgròs
Aquest reportatge s'ha publicat a l'especial 30 aniversari de la revista 3 Viles, que es pot llegir en aquest enllaç
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i, certament, a les 3 Viles hi tenim un bon exemple del que suposa la dita. Caldes d’Estrac ha marcat la seva història amb el llegat de les aigües termals. La seva proximitat a la platja i la presència del balneari han fet d’aquesta vila un punt de referència en l’àmbit dels tractaments medicinals. Les propietats curatives de les aigües termals que en surten de milers de metres sota terra han estat reconegudes des de fa segles, i a dia d’avui, aquestes aigües continuen sent un recurs preuat per als visitants.
No obstant això, el patrimoni de Caldes d’Estrac no es limita únicament a les seves aigües termals. Qui visita aquesta localitat pot gaudir d’una riquesa arquitectònica notable. El Passeig dels Anglesos, que s’estén a la vora del mar, està flanquejat per cases d’estil modernista i noucentista, així com per la Casa Ugalde, una obra de l’arquitecte Coderch que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Un altre tresor artístic de Caldes d’Estrac és la Fundació Palau i Fabre, que acull una valuosa col·lecció d’obres de Picasso procedents del fons artístic de Josep Palau i Fabre. Aquest museu és un indret d’inspiració artística on es poden admirar les creacions de pintors catalans i gaudir d’una autèntica immersió cultural. Entre alguns dels fruits que ha generat el particular ecosistema de la Fundació hi ha el festival Poesia i + que, des de Caldetes, s’ha estès per pràcticament tota la comarca esdevenint un esdeveniment que vehicula el primer tram d’estiu a nivell de tota la comarca amb la poesia i l’art com a tractors.
Les activitats a Caldes d’Estrac són diverses i atractives per a tots els gustos. Des dels balnearis i centres d’aigües termals fins a les passejades comentades pel Parc de Can Muntanyà, un espai natural que amaga la torre dels Encantats i la seva història.
La població de Caldes d’Estrac és modesta però això no li resta encant. 3.148 habitants el 2022 poden semblar pocs en el còmput general del Maresme però respecte la Caldes d’Estrac que va veure néixer la publicació 3 Viles semblen èpoques ben diferents. El 1994 hi havia 1.475 caldencs. I fa 15 anys 1.859. Va creixent, Caldetes, que a més ha vist com l’efecte dispersió de molts barcelonins ha convertit les antigues torres o casetes de segona residència en el lloc on volen quedar-s’hi a viure bé tots els mesos de l’any i cada dia de la setmana. El municipi es troba situat a la desembocadura de la riera de Caldetes, en un entorn natural amb un clima mediterrani que ofereix estius frescos i hiverns moderats.
El turisme ha esdevingut la principal font de riquesa de Caldes d’Estrac, especialment després de la desaparició de la indústria tradicional i la disminució del sector de la construcció.
La història de Caldes d’Estrac remunta als temps dels romans, que ja anomenaven aquest lloc Aquae Calidae a causa de les seves fonts termals. També els àrabs van deixar la seva empremta a la zona. No va ser fins al segle XVIII que Caldes es va convertir en un municipi independent.
Caldes d’Estrac va ser un centre d’estiueig molt prestigiós durant el segle XIX i les primeres dècades del XX. Va ser la destinació preferida de l’aristocràcia barcelonina, on van passar els seus estius moltes personalitats il·lustres, com ara Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer i Joan Maragall. El paisatge, la mida petita i la qualitat de les aigües ha estat sempre la tònica del poder d’atracció del poble.
La perla verda
La Pesolada (el pèsol és la perla verda de les 3 Viles) i les jornades gastronòmiques de les mongetes del ganxet són esdeveniments culinaris que destaquen en el calendari local. Caldes d’Estrac manté viva la seva rica història i el seu llegat termal, oferint una experiència única als seus visitants i residents, que cada cop són més. Un petit tresor a la costa catalana que convida a descobrir el seu encant i les seves aigües termals, un regal de la natura que perdura en el temps.
Comentaris