L'àvia de Beethoven era de Vilassar de Dalt, segons el controvertit Institut Nova Història

El compositor alemany Ludwig Van Beethoven tenia una àvia maresmenca. Es deia Josepa Polls i provenia, ni més ni menys, de Vilassar de Dalt. Aquesta és la darrera teoria de l'Institut Nova Història, el controvertit grup d'historiadors català que en el passat ja ha atorgat arrels catalanes a tota mena de personatges, des de Shakespeare a Leonardo Da Vinci. 

Jordi Cos, músic i president de l'Orquestra Simfònica del Vallès (una de les més prestigioses del territori català), ha publicat un article al web de l'INH on exposa aquesta teoria. Cal tenir present, però, que l'INH, amb seu a Arenys de Munt, ha estat posat en dubte des de molts àmbits per la seva manca de rigor històric. Es tracta d'una fundació que parteix de la premisa que la història de Catalunya ha estat manipulada i ocultada sisemàticament des de fa segles, i que pretén reescriure-la en la seva versió "autèntica". Té moltíssims detractors, però també seguidors fidels. 

La teoria de Cos assenyala que l'àvia paterna de Beethoven, un dels compositors més importants de tots els temps, es deia Josepa Polls, va emigrar al nord d'Europa després de la Guerra de Successió, i es va casar amb l'avi homònim del compositor. "Sabies que l'àvia paterna de Beethoven era catalana? El seu nom ho insinua, Maria Josepa, però és un cognom comú a la vila Vilassar de Dalt de l'època, entre d’altres pobles del litoral mediterrani qui ens ho confirma: Polls", afirma l'autor. Per confirmar-ho, cita les fonts de l'historiador David Jacobs i del professor de música de la Universitat de Harvard Elliot Forbes.

A partir d'aquí, l'article pren derroters més sorprenents encara. Després d'apuntar que a Beethoven se'l coneixia com "l'espanyol" pels seus atributs físics (citant les memòries del fill del propietari de la casa on vivien els pares del compositor), Cos s'aventura a dir que Beethoven, en compondre la música per al drama de Goethe 'Egmont' sobre la lluista d'un heroi de Flandes contra la dominació espanyola, se li hauria "revifat el record de les seves arrels i els patiments de la seva àvia", emigrada després de la Guerra de Successió.

A partir d'aquí, el president de la Simfònica del Vallès es dedica a establir altres presumptes vincles entre Beethoven i Catalunya, ja que segons l'autor, el compositor alemany va introduir Espanya en diverses de les seves obres "com a part sospitosa en una lluita per la llibertat". A banda, assenyala l'interès de Beethoven pel pronunciament antiabsolutista del general Riego l'any 1820, que el geni de Bonn va deixar consignat als seus quaderns de conversa.