Arenys de Munt, república independent

La por a possibles incidents per la presència de falangistes, permesa per les instàncies judicials, i per l’espionatge de mitjans de comunicació a través de càmeres ocultes, es va perdre en algun punt de la riera d’Arenys de Munt i els vilatans van sortir massivament a celebrar un exercici democràtic com és el de dipositar el vot en una urna per expressar la seva opinió. Els van acompanyar milers de persones arribades d’arreu abrigades amb senyeres i estel·lades. La tensió i el “clima insà”, com algú va titular en algun diari, no es va veure per enlloc, més aviat al contrari: hi va haver ambient de Sant Jordi en mes de setembre, i somriures i abraçades perquè molts han vist fet realitat, i així ho expressaven, un somni.

La famosa consulta d’Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya, que ha topat amb diversos entrebancs per tal de poder-se dur a terme, no era vinculant i a més a més l’organitzava una entitat privada. I tot i així, i la pluja caiguda a la tarda que clarament va fer minvar l’arribada de nous electors, la participació va superar amb escreix moltes de les convocatòries que s’han produït darrerament. Un 41% dels empadronats a Arenys de Munt majors de 16 anys van arribar-se al Centre Moral, al costat de l’Ajuntament i a peu de riera, l’únic espai en que es podia votar. D’aquests, el 96’3% van votar que sí, que, com deia l’anunciat de la pregunta, estan d’acord que “Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. 61 persones van votar que no, 29 més en blanc, i hi va haver 12 abstencions. Uns resultats que, no per esperats, van deixar més que satisfets els promotors del referèndum, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), i l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, que en les darreres setmanes s’ha convertit en un rostre molt popular més enllà del municipi en el que governa.

La llarga jornada, que s’obria a les 9 del matí, es tancava amb la lectura dels resultats prop de les 10 de la nit. La feina d’un munt de voluntaris i dels dispositius de seguretat van fer que no hi hagués cap incident, que la manifestació falangista amb prou feines arribés a anècdota, i que molts arenyencs, de ben segur, omplissin unes quantes pàgines dels seus diaris personals en la data del 13 de setembre de 2009.