Arenys apel·la a la llibertat d'expressió per defensar la consulta

Arenys de Munt ha apel·lat a la llibertat d'expressió dels seus ciutadans per defensar l'acord de suport de l'Ajuntament a la consulta popular sobre la independència de Catalunya previst pel diumenge 13 de setembre. L'advocat del consistori, Salvador Milà, va explicar dilluns dia 7 davant la jutgessa que aquest acord és legal perquè l'Ajuntament no ha organitzat cap referèndum i que per tant no ha infringit cap llei. En aquest sentit, assegura que l'Ajuntament només dóna suport a una consulta popular “democràtica i pacífica” organitzada per una entitat privada del poble. Aquesta mateixa setmana la jutgessa anunciarà si suspèn definitivament aquest acord municipal .

Milà va comparèixer al jutjat després que la setmana passada la seva titular suspengués de forma provisional l'acord de suport de l'Ajuntament a aquesta consulta, organitzada pel moviment arenyenc per l'autodeterminacio (MAPA). En la seva intervenció, Milà va assegurar que l'Estat va interposar un recurs a partir d'una clara “motivació política” i va defensar que l'Ajuntament no ha infringit cap llei perquè no ha convocat cap referèndum, no ha cedit el cens electoral i no ha destinat cap tipus de personal a la celebració d'aquesta consulta. PerMilà aquesta 'consulta popular' té a veure amb la llibertat d'expressió dels seus ciutadans, i que per tant l'Ajuntament no pot deixar de donar-hi suport. L'acord de l'Ajuntament d'Arenys de Munt implicava la cessió d'un local per poder realitzar la consulta sobre l'autoderminació de Catalunya. En aquesta línia, Milà defensa que la sala polivalent està oberta per totes les entitats i associacions del municipi, i que l'Ajuntament no pot negar que aquesta entitat també la pugui utilitzar per a fer la consulta. En el cas que la jutge anul·li l'acord, la consulta no es podrà fer en un espai municipal.

Per la seva banda, l'alcalde d'Arenys, Carles Mora, ha insistit en què la consulta popular apel·la a la llibertat dels ciutadans a poder expressar les seves opinions. Per aquest motiu, ha dit que seria 'excel·lent' per la democràcia que aquesta consulta es pugues tirar endavant. L'alcalde, però, no ha volgut dir quina serà la postura del consistori en cas que l'acord se suspengui definitivament.

L'advocat de l'Estat, exfalangista
A la vista celebrada dilluns, dia 7, també hi va ser present l’advocat encarregat de recórrer en nom de l’Estat el referèndum d’Arenys de Munt. Es tracta de l’advocat Jorge Buxadé Villalba, que va ser excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels noranta. Buxadé no va intervenir ja que els arguments de l'Advocacia de l'Estat estan exposats en el recurs que va presentar la setmana passada, i es va limitar a presentar com a prova un resum de premsa amb les notícies publicades en aquest assumpte.

Jorge Buxadé va ocupar el 1995 el setè lloc a la llista de la ultradretana Falange Española de les JONS (FE-JONS) a Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, en uns comicis que van mantenir Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions generals de 1996, en les quals es va imposar José María Aznar. A més, Buxadé ha presidit el Fòrum Català de la Família, des d'on ha expressat opinions contràries a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, el model d'immersió lingüística a Catalunya o el dret a l'avortament. Els últims anys, ha experimentat un acostament a les tesis del PP i més concretament a la diputada del PP de Catalunya Montserrat Nebrera, ja que forma part del seu grup de partidaris i col·laboradors.

Precisament, la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge 13 de setembre, encara que la Generalitat els va canviar la data de la protesta, en una resolució que la formació ultradretana ha recorregut als tribunals i que ha anunciat que no acatarà.