30 milions per lluitar contra la pèrdua de sorra a les platges del Maresme

Un ambiciós pla per acabar definitivament amb la pèrdua de sorra de les platges del Maresme. Així es presenta el nou projecte de la Direcció General de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. L’organisme aportarà 30 milions en els propers 15 anys per finançar la construcció de nous espigons en els quals recolzar l’aportació de sorra al llarg de tota la comarca. Els alcaldes i el Consell Comarcal ho veuen amb bons ulls però amb un cert escepticisme, ja que el pla necessita 20 milions més per acomplir-se i de moment no se sap d’on sortiran aquests diners.

El director general de Sostenibilitat de la Costa, Pablo Saavedra, va presentar divendres passat a la Generalitat, al Consell Comarcal i als Ajuntaments el seu nou pla. L’objectiu és acabar d’una vegada per totes amb un problema recurrent a la comarca: la constant pèrdua de sorra de les platges, fruit de mesures com la construcció en els darrers 30 anys de molts ports esportius. En aquesta primera reunió, després de fer un diagnòstic de la situació actual, l’organisme va presentar un pla d’actuacions que s’ha d’executar en els propers 15 anys i que requerirà 50 milions d’euros. 30 d’aquests milions els aportaria directament el Ministeri, mentre que els altres 20 els haurien de finançar la resta d’administracions. Segons recull l’ACN, però, Saavedra va apuntar en la reunió que aquests diners també podrien provenir, en part, d’empreses privades del territori vinculades al turisme.

El Ministeri havia estudiat dues opcions: seguir abocant sorra, com s’ha fet fins ara sense gaires bons resultats (la sorra que s’aboca s’acaba perdent amb els temporals de l’hivern i cal repetir la mesura gairebé cada any), o bé la que s’ha acabat aprovant, que és la de construir nous dics o espigons en els quals recolzar aquesta sorra, de cara a evitar precisament aquesta pèrdua. Segons l’Estat, caldria invertir 4,2 milions d’euros cada any. El projecte divideix el litoral en 3 zones entre Tordera i Arenys; Arenys i Mataró; i la capital del Maresme fins al Besos. Les actuacions s'anirien desenvolupant a les zones amb una prioritat més alta atenent criteris socials, mediambientals, econòmics i de seguretat. Premià de Mar i el Masnou haurien de ser els primers municipis on es facin intervencions, que es repetiran a pràcticament tots els municipis de la costa del Maresme, Mataró inclòs.

Entre l'optimisme i l'escepticisme
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, va fer una valoració molt positiva de la reunió i va explicar que aquest és un bon punt de partida per solucionar l'històric problema de degradació del litoral maresmenc. Pel que fa als alcaldes i a la Generalitat, es van mostrar satisfets perquè es tracta d’una projecte a llarg termini que evita les solucions d’urgència. Però també va haver-hi veus més escèptiques davant la part del projecte pendent de finançament. Tampoc està molt clar quan començaran les obres i quin serà el seu calendari.