Marc Ràmia: 'Avui en dia les cançons sense missatge són poca cançó'

Un home de “cap” arquitecte, de cor cantautor, de pit casteller i de puny alçat. Així es defineix Marc Ràmia en el seu compte de Twitter, un híbrid entre la seva carrera musical i els estudis d’arquitectura. El cantautor mataroní ha llençat el seu primer àlbum titulat “A la vora del Malpàs” amb la col·laboració de la discogràfica Temps Record.

El disc ha estat possible gràcies a 70 mecenes que han col·laborat en la seva campanya de finançament a través de la plataforma Verkami. Està format per deu cançons que poden escoltar-se gratuïtament a l’Spotify, Itunes i Youtube, tot i que l’àlbum també pot adquirir-se als concerts de l’artista. Ràmia assegura que el fet de produir-lo físicament és una qüestió de “romanticisme”, però es mostra satisfet d’haver venut casi totes les còpies de la primera edició, entorn les 200.

Llach i Montollor com a referents
Lletres reivindicatives a cavall entre l’amor i la lluita en pro d’una societat més justa, que prenen com a referència les melodies de cantautors de la Nova Cançó, com Lluís Llach o Ovidi Montllor. El mot “Malpàs”, present al títol del disc, té un doble sentit. Per una banda, representa la coneguda font maresmenca on l’artista acostumava a anar de petit. Per l’altra, un espai mental que evoca “un moment de transformació que ens ha d’ajudar a canviar l’ordre de les coses” comenta Ràmia.

Aquesta proposta, de caire acústica i d’autor, ha estat produïda amb la banda de directe formada per Marc Clemente, Marc Grané i Albert Vilardell. També ha comptat amb la col·laboració dels músics Elena Rodríguez, Eloi Aymerich i Laia Mulà; els cantautors Jordi Montañez i Josu Bergara; i el cantant del grup Ebri Knight, Arnau Aymerich.

Cada cop més reivindicatives
Encara que Ràmia va començar escrivint cançons d’amor, les seves lletres cada vegada prenen un to més reivindicatiu. “M’estimo el meu país i m’agrada reivindicar la seva llibertat i la seva llengua”, assegura Ràmia. L’artista defensa que en l’actual context polític-social les cançons sense missatge són “poca cançó”, manquen de significat.