Mar

Rebo la visita d'un amic argentí —escriptor, arquitecte, un pèl tarambana— i, després del cerimonial d'un dinar i una estona de conversa, li proposo d'anar a veure Mar adentro. Ell no l'ha vista, jo tampoc, i el meu home s'hi nega, de manera que és una bona oportunitat. Abans d'anar-hi faig deures i llegeixo un parell de crítiques sobre la pel·lícula: hi ha qui no es talla a l'hora de qualificar-la d'obra mestra. Em faig gran, penso, cada cop són menys les coses, les persones, les situacions que mereixen la màxima qualificació. El meu amic argentí riu amb els passis previs anunciant pel·lícules espanyoles que només mereixen aquell nom ranci d'espanyolades. Quina vergonya, veure la Paz Vega en el seu atemptat interpretatiu número ene, o aquesta mena d'exaltació fílmica de la truita de patates i la samarreta de tirants. En fi.

Duem mitja hora de pel·lícula quan el Gus, el meu amic, exclama: «Pero, esto es un dramazo!». Llavors començo a sospitar que no en sap res, de la història real que traspua sota la història de ficció. Li parlo del Ramón Sampedro. Quan veu la Belén Rueda pregunta qui és: «Es linda», diu. Jo també trobo lindo el Bardem. Un homenàs. Però estic d'acord amb el Gus quan diu: «Y este Bardem, ya interpreta lo que le echen». Exacte. Està magnífic.

Quan el Gus sap que tot plegat és idèntic al què va passar de debò, sembla que la història guanyi als seus ulls. És curiós, aquest fenomen: fins i tot els iniciats s'ho miren d'una altra manera quan apareix aquell rètol —sempre fals, sempre inexacte— de basat en fets reals. Un cop posat en antecedents, el Gus fins i tot comença a riure. S'exclama, baix baixet. Quant surt del cinema em diu que li ha agradat moltíssim. Estem d'acord en la poca fortuna del final. Tots dos l'hauríem resolt d'una altra manera. Jo, personalment, penso que el final és una relliscada de l'Amenábar, que segurament d'aquí a deu o quinze anys ja no carregarà tant les tintes. Només és qüestió d'experiència, d'aprenentatge. Segurament, d'aquí deu o quinze anys, l'Amenábar renegarà del final de Mar adentro.

L'endemà, veient el telenotícies, topem amb el rostre de l'Amenábar. El meu amic Gus es sorprèn de veure que és tan jove. «Pero si es un niñito», diu. Li explico quants anys té, exactament: uns vuit menys que ell. Sembla molt impressionat, com si el fet que el director fos jove atorgués més mèrit a la pel·lícula. Penso que n'hi ha molts, com el meu amic Gus, però malgrat tot, Mar adentro és una gran pel·lícula. Molt del gust dels ianquis, tan afeccionats a la joventut, a les històries basades en fets reals, als drames i, com no —és en l'única cosa que estic d'acord amb ells— al massís Javier Bardem. A veure si el tornem a veure amb esmòquin, caminant per l'estora vermella. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate