capgros.com

Manuel Moncayo: 'Napay Amuyky demostra que tots podem ser amics'

Entrevista al fundador d'aquest grup solidari, mataroní, especialitzat en música andina i format per catalans, peruans i equatorians

Napay Amuyky, que significa “Jo et saludo” en llengua quítxua, és un grup especialitzat en música andina que només actua per fins solidaris. D'on surt la idea de fundar un grup amb aquestes característiques?
La nit de Sant Joan de l'any 2001 la ciutat peruana d'Arequipa va ser saccejada per un terratrèmol. Un grup de persones de Mataró que coneixien la ciutat i jo mateix, que hi he viscut, vam decidir organitzar un concert per recollir fons pels damnificats. Aquell mateix estiu, amb la meva dona, vam portar els diners cap a Arequipa, amb els quals es van comprar matalassos, aliments i es van reconstruir algunes cases. Allà, vam veure l'urgència de nous projectes, com la construcció de la teulada de la guarderia de Pampas Nuevas, un “pueblo joven” -suburbi urbà- de la mateixa ciutat. Podíem haver decidit ajudar a moltes altres persones pobres, però vam creure important focalitzar els nostres esforços en una única comunitat, que a més a més coneixem personalment. A la tornada d'aquell viatge, vaig començar a aprendre a tocar instruments andins, com el “charango” o la “zampoña”; abans només dominava la guitarra espanyola. Més tard, amb una colla de noies de Mataró, vam formar Napay Amunky. Quan el grup es va consolidar, vam pensar que podíem realitzar concerts mitjançant els quals demanar donatius per a financiar el projecte de la guarderia i ajudar, encara que fos testimonialment, el poble d'Arequipa.

Durant aquest temps els components del grup han anat variant. Actualment, Napay Amuyky l'integren peruans, equatorians i catalans. Sou un exemple de conviència intercultural.
Napay Amuyky és una gran experiència personal, a cada concert i a cada assaig fusionem i compartim una mica de les tres cultures. Amb el temps tots ens hem fet amics. A Sudamèrica, els peruans i els equatorians no ens podem veure, fins fa poc els dos països estaven en guerra. Al Perú, els polítics mantenen el poble amb una bena als ulls i calenten els odis dels ciutadans vers els paísos veïns per no responsabilitzar-se de la recessió econòmica. En el grup hem demostrat que tots podem ser amics. Ni jo ni els equatorians de Napay Amuyky hem anat a la guerra, per tant, no sé perquè hauríem d'odiar-nos.

La música andina té trets característics?
En el Perú hi ha molt de racisme. Les persones amb trets molt andis són qualificades d'indis o de “cholos”, paraules considerades pejoratives. Per això, la música popular andina, la tradicional d'aquestes persones, també és marginada. Quan vivia en el Perú, tocava rock, però quan vaig venir a viure a Mataró la nostalgia vers la meva terra em va fer recuperar la música tradicional del meu país. La música andina es caracteritza per ser popular i pel ritme. Amb una “zampoña”, un “charango”, la guitarra, la “quena” i un bombo, sense utilitzar cap instrument elèctric, pots tocar cançons senzilles, populars i amb molt de ritme. A diferències de les lletres, que són escasses, les músiques andines són molt treballades.

Ha costat que els membres mataronins del grup adquirissin aquests ritmes?
Una mica, però tot s'ha superat amb molta voluntat. No podem oblidar que la majoria de membres del grup estan treballant per ajudar una comunitat pobre que personalment no coneixen. Això encara m'emociona. A més, cal destacar que la majoria de components de Napay Amuyky abans d'aquesta experiència mai havien tocat cap instrument andí, ni havien actuat amb públic.

Aquest any s'han incorporat a Napay Amuyky un grup de ballarines, també joves de Mataró, que interpreten dances típiques peruanes i bolivianes.
Sí, actualment oferim tres dances. “La diablada”, que representa una lluita de tres diables, símbols de l'home carnavalesc; contra l'arcàngel Sant Miquel, que simbolitza l'ordre diví. Després, ballem “El Tobas”, la dança de la cançó “Cuando florezca el chuño”, una escenificació selvàtica protagonitzada per tres bruixots. I, finalment, ballem el clàssic “huaino”, on els homes i les dones vesteixen les típiques robes andines. Tots els trajes que s'utlitzen per escenificar aquests balls han estat confeccionats i portats expressament del Perú.

Ara, a la Fira de Nadal de Mataró, podem veure i adquirir artesenia andina. També, sovint hi ha grups de música andina tocant a una plaça d'alguna ciutat. Tenim una visió errònia de la cultura andina?
Majoritàriament sí. Hi ha persones que encara hem pregunten si als Andes la gent va amb plumes. En els Andes hi viuen comunitats molt diverses. Per exemple, en el grup hi ha dos nois equatorians que duen els cabells llargs, ells són d'Otavalo, una regió on els homes mantenen aquesta tradició i tenen una especial aptitud per tocar instruments musicals. Però això solament passa en aquesta zona, els Andes són molt més grans i diversos. Els andins peruans, xilens, bolivians o equatorians són molt diferents.

El pròxim concert solidari de Napay Amuyky serà conjuntament amb la Coral la Nota el proper dissabte 8 de gener a les 9 del vespre a la parròquia de Sant Josep. En aquesta actuació què hi podrem sentir?
Alguna cosa més que música. El públic podrà sentir la força del voluntariat i l'entrega d'un grup de joves que dediquen una part del seu temps lliure a ajudar els més desfavorits

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive