Manuel Cuyàs deixa empremta al Museu Arxiu de Santa Maria

“Tot i que no va crear escola, Manuel Cuyàs va deixar empremta”. Aquestes paraules, pronunciades per Marta Teixidor, membre de l'equip d'investigació de l'exposició Manuel Cuyàs i Duran: obra gràfica, durant la inauguració de la mostra ahir al vespre al Museu Arxiu de Santa Maria, reflecteixen la reivindicació de la figura del dibuixant –que va morir el 29 de juliol de 2005- com un dels pilars de l'art contemporani mataroní que es vol dur a terme amb l'exposició.

Teixidor es va referir a Cuyàs com “un excel·lent dibuixant i millor mestre”, destacant “l'agilitat i del dinamisme” del seu traç i “el domini de la tècnica de la composició i el cromatisme”. La investigadora també va lloar “l'exquisit i finíssim” sentit de l'humor de Manuel Cuyàs, que sovint “obliga el públic a llegir entre línies”. Per damunt de tot, però, ahir es va destacar l'enorme versatilitat de l'artista, que s'exemplifica en l'ampli ventall d'àmbits que es presenten a l'exposició, agrupats de forma temàtica: des de caricatures, apunts al natural i postals de la Tertúlia dels Dijous de la qual fou membre actiu fins a peces resultants de col·laboracions o encàrrecs de particulars i institucions –cartells de la Fira de Mataró o les Santes-, passant ver la seva vessant artística més creativa –tires còmiques, TBO's- i les obres de caire més religiós - retrats de Pius X i Pius XII.

”El que es pot veure a l'exposició és una mostra petitíssima del que va fer el meu pare”, va assenyalar Manel Cuyàs, fill de l'homenatjat. “Estic convençut que a bona part de les cases de Mataró hi ha retrats que ell va pintar”, va afegir. Xavier Alarcón, comissari de l'exposició, també va fer referència a la “immensitat” de l'obra de Manuel Cuyàs i va comentar que queda un gran fons per explorar: els exemplars del Diari de Mataró, on el dibuixant va col·laborar amb caricatures que es publicaven setmanalment durant els anys 50 i 60.

“Sempre he dit que Cuyàs era un senyor gran que pintava amb ulls de nen”, va dir Alarcón al·legant la senzillesa, l'alegria i la vitalitat de les peces de l'artista. Per aquest motiu, el comissari va explicar que la de Cuyàs és una obra que entenen grans i petits: “Pocs artistes arriben a tant públic”, va afirmar.