Manent retrata la llum de Puig i Cadafalch

El catedràtic d'Història de l'Art Santiago Alcolea i el fotògraf Ramon Manent han publicat Puig i Cadafalch (Editorial Lunwerg), una obra que tracta la personalitat de Josep Puig i Cadafalch des del punt de vista arquitectònic sense oblidar la seva vessant política en el període de la Mancomunitat. El llibre, que ha sortit a la venda en una doble edició bilingüe, tant català/anglès com castellà/anglès, reuneix més de cent-cinquanta fotografies d'edificis de l'arquitecte mataroní.

No és la primera vegada que Alcolea i Manent, que es coneixen de fa anys, treballen plegats: “ens hem passejat per Catalunya, hem fet molts quilòmetres, hem visitat molts pobles, ciutats, capelles, … ens entenem perfectament”, explica el fotògraf, que destaca que al llibre s'hi poden veure fotografies “una mica sorprenents” de llocs com Can Garí, o la casa particular de Puig i Cadafalch a la plaça del Mercat d'Argentona, habitualment de difícil accés.

Aquesta casa d'Argentona, Manent ja l'havia visitat els anys setanta, de mà de la neboda de l'arquitecte i polític. “Em va convidar que hi anés –recorda el fotògraf- i fes algunes fotos a la casa, més aviat de tipus documental que no pas artístic. Al cap d'un temps em va trucar per demanar-me ajuda: havien entrat a robar a la casa i necessitava les fotografies que havia fet per saber què hi havia i què no perquè era una casa tan plena de coses que ni ella mateixa sabia què hi tenia”.

I és que Manent fa més de trenta anys que fotografia edificis de Puig i Cadafalch: “les primeres fotos que vaig fer són de l'interior de la botiga La Confianza i de la casa del carrer Provença de Barcelona, que tenia la biblioteca plena de llibres que no s'havien tocat des de la seva mort”.

Manent està, sobretot, enamorat del tractament de la llum que fa Puig i Cadafalch. “No és només ell, sinó que passa en tot el modernisme: en aquella època, hi havia poquíssima llum artificial, es funcionava amb espelmes i els arquitectes es preocupaven per aprofitar al màxim la llum natural”. De la lluminositat de les obres de l'arquitecte mataroní, Manent en destaca “la casa d'Argentona o al Palau Macaya, al passeig de Sant Joan, on hi ha uns jocs de llum extraordinaris, i el primer pis de la Casa Ametller, al passeig de Gràcia, que és un espectacle de llum oriental, tènue, i per fer-hi fotos necessites trípode i exposicions de dos o tres minuts”.

Com a fotògraf, Manent se centra sobretot en els petits detalls dels edificis modernistes. “Més que grans edificis et trobes amb els petits detalls: si ens fixem en la Casa de les Punxes, a la Diagonal, a la gent li pot agradar, però és un típic edifici neogòtic de l'Europa central. A dins, en canvi, hi ha molts elements importants que és allà on et pots realitzar”.

Un gran director d'orquestra
De l'arquitecte, Manent també en destaca la seva capacitat com a mestre d'obres. “Col·laborava amb molts artesans: serrallers, escultors, fusters, etc. i això fa que ell es converteixi en el gran director d'orquestra de l'edifici. Alguns exemples són els interiors del Palau Macaya o la Casa Ametller, que són extraordinaris i potser són de les coses que se li coneixen menys, ja que la gent té dificultats per entrar-hi, ja sigui perquè són desconeguts o perquè són propietats privades”.