Capgròs
Londres és una ciutat diferent. Totes ho són, és clar, però Londres ho és més. No perquè els conductors entrin per la porta dreta als cotxes, ni tan sols pel fet que les mesures siguin les lliures, les milles i les pintes, que també, sinó perquè ens trobem a la ciutat, segurament, més cosmopolita d'Europa. La barreja de cultures, races i religions és enorme. Londres és globalització en estat pur. Per singular que sigui la indumentària d'un peató, o per estrafalari que porti el pentinat, a Londres passa desaparcebut. Ningú no s'immuta perquè algú calci una sabata de cada color. Les tribus urbanes s'han perdut en l'oceà de la diversitat. Les barreres no existeixen i el vestuari és, simplement, infinit. Per aquesta raó, destacar a Londres és impossible. I per això mateix, té molt de mèrit conquerir una ciutat, ni que sigui una minúscula part d'ella, durant un dia.
I això és el que va passar dimarts passat, amb la visita de més de 3.000 culés a la capital britànica. Amb la mateixa educació que els londinencs reben els seus visitants, els blaugrana que van aplegar-se a Trafalgar Square van fer seus els voltants de la plaça i els seus pubs. Com bé deien en les seves cançons -"no som turistes, som barcelonistes"-, els aficionats no arribaven per fer-se fotografies davant el Big Ben ni a comprar postals de la Reina mare. Els més de 3.000 culés van viatjar fins a Londres per mostrar els seus sentiments cap a uns colors abans d'un partit de la Champions League davant el Chelsea, un equip del barri més 'pijo' de la ciutat. I ho van fer. Les tres etapes de la borratxera es van complir totes menys una, la d'insultar a l'autoritat. En canvi, l'exaltació de l'amistat i els cants regionals -en aquest cas barcelonistes-, no van faltar. Quan ja s'havien sobrepassat les dues pintes, la beguda per excelència a Londres, les banderes ja penjaven a tots els racons dels pubs. La timidesa amb què s'havia entrat a l'establiment, havia donat pas a l'orgull culé, demostrat amb cançons que, un començava i tothom seguia. L'himne del Barça es podia escoltar per totes les cantonades i les bufandes onejaven a cada racó. Les pintes corrien d'un cantó a l'altre sense aturador. Fins a l'hora del partit. Cadascú va desplaçar-se com va poder a Stamford Bridge. Uns amb els clàssics autobusos de dos pisos, altres baixant a Fulham Broadway, la parada de metro que et deixa a dos minuts de l'estadi. I els més afectats per les pintes, segurament, en un dels moltíssims 'minicabs' -taxis- que roden per la ciutat. Tant era, la qüestió era arribar, i les opcions, múltiples. A la vora del camp, l'última pinta abans d'entrar-hi. Ja només quedava el partit, un autèntic 'roller coaster' d'emocions que, malauradament, va acabar en baixada. Però aquesta és una altra història que res té a veure amb la dels més de 3.000 aficionats del Futbol Club Barcelona que van passejar el seu orgull per una enorme i gran ciutat, Londres.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin
Comentaris