Majoria d’edat sense haver madurat

27 de juliol. Finals dels 80, principis dels 90. Milers de persones han baixat a la platja de Mataró per seguir els vint minuts dels focs artificials. Quan s’han enlairat els tres coets finals de rigor es produeixen uns embussos de consideració als passos que travessen subterràniament la línia de tren i l’N-II. Alguns volen anar a la plaça de Santa Anna a ballar sardanes, d’altres tenen una autèntica feinada per arribar a temps a l’inici de l’obra de teatre programada al Monumental, en alguna festa major també es fa un espectacle a l’escenari del parc Central i, després de pujar La Riera envoltats d’un clima habitualment calorós, molts hi arriben traient la llengua... D’altres, simplement, volen anar a casa el més ràpid possible, perquè l’endemà toca treballar.

Era prou clar que aquella nit del 27 de juliol, la del dia de Les Santes, precisava de canvis, i aquests van arribar de manera esglaonada tot aprofitant que el passeig Marítim també s’anava renovant i millorant. El 1991 el fill de l’anomenat Ronda’n Rock, que durant dos anys havia congregat alguns centenars de joves a la ronda Barceló, va fer cap a la platja i hi va actuar com a grup estrella Los Sencillos, junt amb diverses bandes de Mataró. Però va ser el 1992 quan al seguit de concerts i espectacles que van tenir lloc a diferents punts del passeig Marítim se li va donar el nom de Sarau. El protagonisme va recaure en l’Orquestra Girasol i el grup africà de dansa i percussió Cae Ma Deila, i amb una important presència de circ en aquella primera edició, amb Escarlata Circus i El Gran Circo de los Galindos. L’any següent les sardanes i les seves saboroses síndries van deixar la plaça de Santa Anna per traslladar-se davant el Centre Natació Mataró, on hi van ser fins l’any passat, en que van tornar al seu antic emplaçament.

De Tomeu Penya a Carlinhos Brown
A voltes inspirat en la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, i sovint amb els concerts en directe com a principal motor, sonant fins a quatre bandes a l’hora en escenaris diferents, el cas és que el Sarau ha anat modificant-se any rere any sense acabar de convertir-se en una de les nits més lluïdes de Les Santes, com reconeix el mateix regidor de Cultura, Sergi Penedès. “Ho hem analitzat a fons, i pensem que una de les claus és que aquella nit al passeig Marítim s’hi concentren milers de persones amb gustos i preferències molt diverses, i que també tenen actituds molt diferents una vegada acabats els focs, i això fa que no sigui gens fàcil programar el Sarau”, considera el president de l’IMAC, que creu que la del 27 ha passat a ser una nit “semblant a la del 24, la de les havaneres, en que, més que escoltar els grups, molts hi van a retrobar-se amb coneguts i a fer-la petar, i a més la programació no acaba gaire tard. El que ocorre és que mentre per a la nit del 24 s’ha acceptat que sigui així, sembla que hi ha un sector de gent que no ho vulgui per al 27”, reflexiona Penedès. És la nit en que s’acostumen a sentir queixes ben dispars entre els assistents: des dels que protesten perquè no poden seguir dos espectacles que els agradaria i que fan a l’hora, fins als que consideren que no es pot concentrar tot en un sol punt perquè, amb la quantitat de gent que s’hi acumula, no es veu res.

Enguany s’opta per centrar l’oferta en el món del circ i buidar el Sarau de concerts. “Mai han acabat de funcionar, i s’han pagat preus molt alts per grups o cantants coneguts el concert dels quals realment seguia un nombre reduït de gent. En el context actual de crisi econòmica i minva dels pressupostos, vam considerar que no ens podíem permetre aquesta despesa”, diu el regidor. El llistat d’artistes consagrats que han passat pel Sarau en aquests 18 anys és realment llarg: Lucrecia, Tomeu Penya, Kepa Junkera, Dusmiguet, Los Piratas, Los Delincuentes, Antònia Font, Berri Txarrak... o el brasiler Carlinhos Brown, l’any 2004, en una contractació que va ser polèmica per l’alt cost i perquè, segons molts, no va complir les expectatives creades.

La rumba catalana, amb grups com Gertrudis, Patriarques de la Rumba o Ai, ai, ai, ha estat una de les bandes sonores del Sarau, mentre que algunes edicions van posar per davant allò que se’n diu “músiques del món”, amb formacions de procedències llunyanes, una aposta que en part va perdre sentit quan al mateix juliol ja es duia a terme a la ciutat el festival Cruïlla de Cultures. Per als que mai en tenen prou, els Dj’s han omplert moltes vegades les darreres hores del 27 de juliol. Cinema a la fresca i espectacles teatrals ambulants han estat altres ofertes de les nits al passeig Marítim, amb resultats desiguals. Qui sap si amb l’aposta pel circ – que no és ni molt menys un desconegut del Sarau però sí que és la primera vegada que en té l’exclusiva – s’aconsegueix clavar un triple salt mortal i es troba la fórmula per a una de les nits més complicades de Les Santes.