Magda Puyo reclama el compromís dels polítics en la promoció de la cultura

La dramaturga i directora teatral Magda Puyo va demanar, ahir a Mataró, una major implicació per part dels polítics en la promoció de les arts escèniques i per extenció de totes les manifestacions culturals. L'exdirectora del Sitges Teatre Internacional va parlar en aquests termes a la taula rodona sobre els nous llenguatges en la creació artística que es va celebrar en motiu de la inauguració del nou curs de l'Aula de Teatre.

“La cultura continua semblant innecessària, i només es fa servir per prestigiar els polítics”, va denunciar Puyo, “pèro l'art és una necessitat vital de l'ésser humà”. La dramaturga va defensar el paper del teatre i de l'art en general com a vehicle per a entendre la realitat que ens envolta. “Ja no tenim paraules per explicar què està passant i només ho podem fer a través de l'art”, va dir Puyo. En aquest sentit, va demanar als polítics que no entenguin l'art i la cultura com “un vestit bonic o un edifici amb placa” i els va demanar que atorguin més ajudes econòmiques per al desenvolupament de les arts escèniques.

La situació és especialment urgent als municipis, va advertir Puyo: “de vegades sembla que només a Barcelona es fan coses, i és perquè s'han oblidat els municipis”. La dramaturga també va reinvindicar aquestes ajudes de les administracions per a fer possible un treball continuat i a llarg termini, necessari per fer que el teatre evolucioni.

Magda Puyo va compartir la taula rodona amb Toni Luna i Enric Font, guanyadors dels projectes de joves creadors que concedeix el Patronat de Cultura. Font i Luna van explicar els seus projectes i com hi ha incorporat nous llenguatges per tal de fugir del teatre més clàssic i convencional. L'espectacle d'Enric Font, que es titula Les puntes de la lluna creixent, sempre miren a Orient, té com a protagonista el personatge clàssic del bufó però modernitzat, mentre que Toni Luna ha volgut, amb Embrossa't, construir una història “plena de màgia” a partir de textos de Joan Brossa i la combinació de diferents llenguatges teatrals.

En la taula rodona, tant Font com Luna va reflexionar també sobre els motius que els havien portat en primer lloc a fer teatre i, més concretament, a impulsar aquests projectes. Els dos creadors van coincidir en destacar la funció del teatre com a pont que els uneix amb l'espectador. “Hi ha un moment, que dura només un segon, en què conectes amb el públic. Això et dóna molta energia i et motiva per continuar”, va explicar Luna.

La dificultat del teatre per arribar a públics joves va ser una altra de les qüestions que es van tractar durant la taula rodona. Segons Luna, la literatura, el cinema i altres arts han evolucionat però el teatre ha quedat estancat. Per Font, el problema radica en què el nous llenguatges en el teatre no arriben a tots els escenaris i es limiten a petits espais alternatius. “En teoria el Teatre Nacional de Catalunya ha de reflectir tot el teatre que es fa a la nostra terra, però en realitat no és així”, va lamentar Font. En aquest sentit, Puyo va destacar l'energia i la gran força creativa del teatre català però va lamentar, de nou, que “els polítics no se n'assabentin”.