Lluís Gavaldà: 'El millor disc de Els Pets encara està per fer'

La primera vegada que vau tocar a Mataró va ser també al Parc Central, el 1991. Diuen que aquell concert el recordeu com un dels vostres històrics i que en teniu el cartell penjat al local d'assaig.
Si, és cert. Bé, al principi del grup assajàvem a casa els meus pares i allà tenim penjats els cinc o sis pòsters dels concerts més curiosos. I encara el tinc allà, un és aquest. Érem Los Manolos i nosaltres, aquell dia. Va ser dels més macos, per molts motius, principalment perquè era un concert que no s'havia de fer; va caure un xàfec molt gran i et mentalitzes que no tocaràs. I al final va parar de ploure i vam poder tocar. Com que no hi comptàvem va fer el doble d'il·lusió. Era una festa especial, l'Última Suada, de final d'estiu. Va ser un concert molt bonic. I mira que en recordo pocs... Me'n recordava dels camerinos, de l'escenari de ciment...

En aquella època portaves unes "bones grenyes".
Si, jo en realitat tinc cabells molt llargs però el que passa és que me'ls afaito. Si, tots tenim un passat, i els artistes a més el tenim amb vídeo...

El següent concert va ser el 97, amb el Bon Dia, un moment àlgid.
Si, és curiós perquè són tres concerts de tres èpoques: el 91 amb el boom del rock en català, el 97 que és quan vam tenir més ressò i públic nou i ara que seria quan tenim el reconeixement de la crítica i els que diuen que hi entenen. S'ha traspassat l'anècdota del nom i d'imatge de conjunt per ballar, per la canalla, per dir "boti boti"... amb els últim discs hem recueprat un públic més adult. Els tres moments són importants però jo em quedo amb el d'ara, perquè l'últim disc n'estem molt orgullosos, toquem amb una banda amb qui estem molt bé... ens ve molt de gust tocar aquí, aquest any.

Què representa aquesta gira dins la vostra trajectòria?
Aquesta gira és un punt i a part més gran perquè l'any que ve volem replantejar-nos unes quantes coses i ja és època de tornar a pensar amb disc nou. I perquè estem saturats de celebrar coses que tenen a veure amb el passat: el documental, el llibre, ara aquesta gira dels vint... Tenim ganes de mirar al futur. El present del grup és un present molt engrescador. De la última música que hem fet n'estem molt satisfets i volem seguir per aquest camí. No farem cap més aniversari, perquè fa "iaio", sembla que siguis els Mustangs, amb tots els respectes. Volem fer música i pensar que el millor disc encara l'hem de fer. Podem fer un millor disc que Agost. A veure què surt, l'any que ve.

Vau tocar amb Youssou N'Dour el dia 25 a Palma de Mallorca.
Sí, va ser un concert molt especial, hi havia una gran presència de la colònia subsahariana. Crec que vam agafar molt públic nou; estem esperant ofertes de contractació al sud del Sàhara. Veus una manera diferent d'entendre, sentir i ballar la música. Nosaltres érem el teloner, que va molt bé pel teu ego, de tant en tant, per recordar-te de com eren les coses. Al principi es van quedar parats però al final saltaven i botaven. Quan vam dir allò de que es treiessin les samarretes crec que es van adonar del que hi havia per allà i van veure la llum i al Bon Dia, quan els vam fer aixecar les mans també va ser un gran moment. Va ser un concert diferent i bonic. Després vam anar a fer de públic i ens va agradar.

Què suposa tocar amb un monstre com ell?
Tan em fa tocar amb monstres com amb dracs o masmorres. Quan toquen teloners amb nosaltres i no ho fan massa bé... m'agrada igual, també em fa il·lusió. No sóc mitòman. N'Dour va estra molt bé però amb els teloners d'avui també. Està molt bé poder ajudar a una banda jove.

I avui què és el que tocareu, a part de les vint cançons triades pel públic.
Tenim les vint cançons triades pel públic i deu per nosaltres. De les trenta a cada concert en toquem 25, de manera que a cap concert toquem exactament el mateix.

I no patíeu per si us triaven una cançó que us feia mandra?
Sí, alguna, però no et diré quina és. Patíem perquè ens fessin tocar cançons molt antigues, tipus Menja Avellanes o Vaig Calent, que eren cançons gracioses però ara ja no ens en fan tanta. Són com un acudit dolent, que quan l'has explicat trenta vegades no fa ni puta gràcia. Però no, sorprenentment el públic ha fet una elecció molt adulta i molt madura. La primera triada és Vespre, una cançó molt íntima, i la segona La Vida és Bonica. La tercera és S'ha acabat. Són tres cançons ben serioses. Vol dir que el públic que tenim ha crescut amb nosaltres i que és conscient de la música que estem fent ara. Hi ha qui s'ha quedat amb Tarragona M'esborrona o Profilàctic, però no els que ens segueixen diàriament.