Lluís Carné: 'Hem d'incorporar nous joves a la Missa de les Santes'

Musicalment parlant, quines novetats presenta la Missa de Santes del 2005?
De novetats no n'hi ha gaires. El que sí que he procurat és acostar-me una mica més a la còpia de la partitura més antiga, que és conserva al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. La Missa va ser escrita l'any 1848. En aquests 157 anys, tant la litúrgia com les maneres de fer de la societat han variat molt. Això ha estat la causa que en la partitura que actualment s'interpreta hi hagi supressions i addicions que no havia previst mossèn Blanch.

Intentar tornar a l'esperit original de l'obra, doncs.
Si, en la mesura que ha estat possible. Existeix també una inèrcia entre els intèrprets mateixos, cor, solistes i orquestra, que fa que aquest retorn a l'origen sigui més lent del que voldria i prou dificultós. La part vocal és la que presenta més alteracions. Originàriament, la Missa estava escrita per a dos cors. Les veus de soprano estaven interpretades per nens i les de contralt, tenor i baix, per homes, seguint el costum de l'Església. La inclusió de veus femenines per a les veus de soprano i contralt i la reducció de dos cors a un són els canvis més importants que s'hi van realitzar. Ara per ara no és factible tornar a la idea original de dos cors, però sí que he intentat restablir aquells passatges que s'havien reformat, suprimint algunes melodies i aplicant el text tal com ho havia fet mossèn Blanch.

És la quarta vegada que dirigeix la Missa. Com va començar la seva relació amb aquesta obra?
Vaig començar a cantar-la l'any 1978, en ocasió de la presentació de la Missa al Palau de la Música Catalana, dins els actes commemoratius del 75è aniversari de l'Orfeó Mataroní. En aquella ocasió dirigia el mestre Pere González que, davant les dificultats de tenir un nombre suficient de cantaires, va convidar altres grups corals de Mataró a participar en aquell projecte. Jo, en aquells moments, cantava als Pueri Cantores de Mataró, i juntament amb una quinzena de components del grup hi vaig participar. Alguns encara hi canten actualment. Els anys següents vaig continuar participant en la preparació de cada any, col·laborant amb els altres mestres que havien dirigit la Missa abans que jo: Jordi Arenas, Enric Torra, Josep Canals i Pere González. L'any 1993, l'Administració de les Santes em va confiar la direcció de la Missa per primera vegada. Posteriorment, la vaig dirigir el 1997 i el 2001.

Quina evolució i quins canvis observa respecte a d'altres anys?
Pel que fa als cantaires, la preparació de la Missa, al marge del fet musical, és motiu d'un retrobament anual que comença a mitjan mes de maig i s'acaba a inicis de setembre amb un sopar amb totes les persones que col·laboren en la preparació i interpretació de la Missa. Alguns d'aquests cantaires participen habitualment en altres agrupacions corals de la ciutat. D'altres només ho fan en aquesta cita anual. El nivell musical és molt divers i això fa que sigui difícil introduir alguns canvis. Malgrat tot, el resultat final és sempre acceptable, atès que la majoria tenen una experiència de molts anys. Enguany pràcticament no hi ha hagut cap nova incorporació. Aquest és justament el problema principal que li veig a la interpretació anual de la Missa. Caldria una renovació que hauria de consistir en la incorporació de veus joves i amb coneixements musicals suficients que garantissin una continuïtat. Pel que fa als solistes i l'orquestra, són músics experimentats i per tant no hi ha la mateixa problemàtica que amb els cantaires del cor. L'orquestra es compon d'una quarantena d'instrumentistes, majoritàriament mataronins. Fóra bo que algun dia es pogués constituir una orquestra estable a la ciutat, i no només per a la interpretació de la Missa de les Santes. Amb això s'aconseguiria poder fer més assaigs i la interpretació hi guanyaria molt.

Quins solistes hi actuaran enguany?
Seran els mateixos que van cantar la Missa quan jo la vaig dirigir l'any 2001. Les veus femenines les he confiat a les sopranos Rosa Maria Conesa i Pilar Adan i a la contralt Montserrat Torroella. El tenor serà en Josep Fadó i el baix en Josep Pieres.

Creu que és necessari introduir canvis a la peça composta per mossèn Manuel Blanch?
Al meu entendre, els canvis haurien de consistir en la restauració de la partitura a fi que algun dia puguem interpretar la versió més fidel possible a l'original. Això, però, cal fer-ho amb calma a causa dels altres motius que també he exposat. Entorn a la celebració de les Santes existeixen també altres obres que resten oblidades en arxius i biblioteques. Crec que seria bo fer-les conèixer, independenment de la seva qualitat musical, com a testimoni de la importància que en èpoques pretèrites és donava a les nostres patrones. En aquest sentit, aquest any, en acabar la celebració litúrgica, interpretarem uns Goigs de les Santes que daten d'inicis del segle XIX. Els va compondre Marià Berga, músic del qual es conserven algunes partitures de caràcter divers al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.