Lluís Bassat i Joan Antoni Baron es reuniran els pròxims dies amb un tema sobre la taula: la possibilitat d'instal·lar l'ambiciós Museu d'Art Contemporani Lluís Bassat' a Mataró. Aquest equipament, que pretén convertir-se en un centre de referència a Catalunya, amb més de 9000 m2 de superfície i una col·lecció permanent formada per més de cinc-centes obres de grans artistes contemporanis, s'havia de fer a Sant Andreu de Llavaneres, segons havien anunciat Bassat i l'anterior alcalde de la vila, el popular Víctor Ros. Però amb el canvi de govern, ara integrat per CiU, Gent de Llavaneres i ERC, el Museu ha deixat de ser una prioritat per l'Ajuntament, tal i com ha fet públic el nou alcalde, Bernat Graupera (CiU) en una informació recollida ahir a El Punt. La idea del museu ens sembla magnífica, ha confirmat Bernat Graupera a capgros.com, el que passa és que actualment el poble necessita altres coses, com una escola, un centre de dia o un nou CAP. Ara per ara ni el pressupost, ni els terrenys públics els podem destinar a aquest gran museu contemporani. L'alcalde de Llavaneres també ha especificat que l'anterior govern no havia deixat cap projecte, ni cap compromís, ni cap acord, des d'un punt de vista administratiu. El nou govern de Llavaneres no ha comunicat oficialment a Bassat la seva posició en relació al Museu, però segons Graupera, ha mantingut converses informals amb el publicista en els darrers mesos. Li hem pogut dir que valorem el projecte, però que hem de destinar els esforços cap a altres costats, ha dit l'alcalde nacionalista.
Mataró, prioritari
Davant el silenci de Llavaneres, Bassat ha activat el que anomena plan B: Mataró. Aquesta setmana vinent mantindré una conversa amb l'alcalde, Joan Antoni Baron, perquè amb tota llibertat Mataró estudiï el projecte artístic museïstic i arquitectònic, que estan tots fets, ha anunciat Bassat a capgros.com. Al mateix temps, el publicista ha lamentat que Llavaneres perdi aquest museu. Hagués estat un punt central no de la cultura del municipi, sinó de la cultura de Catalunya. Ho lamento, perquè Llavaneres és on visc, però respecto profundament la decisió. El publicista ha comentat que Mataró és ara la primera i única opció d'acollir el museu. Quan es va fer pública la notícia de projectar el Museu, -en una entrevista a Report Maresme- diferents ajuntaments van mostrar interès en conèixer el projecte de primera mà i l'alcalde de Mataró, amb un respecte i un tacte que el dignifica en relació al compromís amb Llavaneres, va ser un dels que se'n va preocupar més. Bassat ha comentat que la directora del Museu, Núria Poch, fa un any que treballa en el projecte que està dibuixat i pensat, però que esperaran conèixer el plantejament de Mataró de mutu acord amb l'alcalde, conscient que l'espai pot condicionar el centre. Mentre durin les converses amb Mataró, el col·leccionista tancarà la porta a altres possibles ubicacions, tot i que ha deixat entreveure que hi ha un altre Ajuntament molt interessat. No sé si ens plantegem fer un edifici nou o remodelar un de diferent. Però sigui el que sigui posaré el mateix entusiasme, ganes i il·lusió a Mataró que fins ara tenia en relació a Llaveneres, ha conclòs Bassat.
-
No és un Museu qualsevol
El projecte del «Museu Bassat» preveu un gran centre cultural de 9.000m2 que doni cabuda a una col·lecció permanent de prop de 500 obres d'artistes catalans punters, com Josep Guinovart, Eduard Arranz Bravo, Francesc Artigau o Ràfols Casamada. Bona part del fons del museu provindria de la col·lecció particular del propi publicista. L'equipament també inclouria un auditori, un centre de residència per a artistes convidats, un centre de formació per a joves artistes i un programa d'exposicions temporals. Bassat, a través de la seva Fundació, treballa amb el Museu des de fa un any a través de Núria Poch, procedent de la Fundació Espai Guinovart, qui es troba dirigint la redacció del pla estratègic del futur museu. El desenvolupament del recinte que acollirà el museu s'ha encarregat a l'estudi barceloní B720, que actualment està redactant l'avantprojecte. L'estudi, dirigit pels arquitectes Fermin Vázquez, Adriana Plasencia i la filla del publicista, Ana Bassat, ha realitzat obres tan emblemàtiques com la torre Agbar, en col·laboració amb Jean Nouvel, l'edifici Foredeck del Port de València, amb l'arquitecte David Chipperfield, o la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet. Bassat promet que el futur museu de Llavaneres serà un edifici espectacular.
El publicista Lluís Bassat
Comentaris