Llegir els resultats

No vull posar aigua al vi a certes interpretacions dels resultats electorals a la ciutat de Mataró, que recomano llegir acuradament per evitar en el futur ensurts. S’ha dit que el canvi ha guanyat a la continuïtat. Tot i que en part es certa l'afirmació, el millor quan hi ha resultats ajustats és ser prudents. Els grans perdedors, socialistes i bona part de l'independentisme polític, han deixat en aquesta contesa bous i esquelles, al quedar en entredit una manera de governar la ciutat percebuda pels electors com ineficaç, apoltronada i clientelar. Alguns d'aquests qualificatius podent ser injustos i segurament ho són, però el càstig rebut expressa amb contundència el malestar de la gent. Els sufragis no han castigat ni a ICV-EUA, ni a l’esquerra independentista més radical que han pujat lleugerament. Es pot concloure doncs que ha guanyat amb claredat el canvi?. Amb vuit regidors no es poden fer masses escarafalls. CIU es democràticament la llista guanyadora, ja que ha vist reforçat el seu espai i el nivell de confiança amb el seu candidat que serà el nou Alcalde de Mataró, amb el legítim dret a formar govern. El canvi en positiu però, necessitava d'un nombre major de regidors. Els cinc regidors obtinguts pel PP, més enllà de l' aritmètica local expressen una dinàmica diferent de l'estrictament municipal. Al meu entendre, la fotografia de l'escrutini ens ha sortit a tots moguda i és un tot d'atenció dirigit a totes les forces polítiques sense excepció. La baixa participació, els vots en blanc i nuls i l' elecció de tres regidors de PXC, fa avinent que hi ha una part de mataronins que es veuen indefensos davant la crisi i que exhibeixen el seu disgust i malestar amb un vot contra l’emigració, a qui fan equivocadament responsables de la pèrdua del limitat nivell de benestar del que fins ara gaudien. Els socialistes, podent tenir la temptació de deixar-se portar per la pendent irresponsable de desentendre's dels problemes del govern de la ciutat, posant pals a les rodes amb una actitud irresponsable impropi d' un partit que ha estat trenta-dos anys en el govern. De moment el guanyador no ha fet cap proposta en ferm a ningú, ha estat moderat amb les formes, sense negar-se a la possibilitat que hi hagi un govern ampli, en el que participin tots els que vulguin col·laborar a que la ciutat vagi endavant. Els mataronins no els interessa massa quin serà el repartiment de càrrecs del possible cartipàs municipal. El que volen i exigeixen és que l'administració municipal els ajudi a veure la sortida a l'actual crisi econòmica. Volen canvis, però demanen a crits que els nous electes es preocupin més del què que del qui. Un gran pacte de ciutat en la que participessin tots els agents polítics, socials, cívics i veïnals, per a fixar les bases per a reactivar l'economia local; reformar l'administració municipal; revisar el pla general, adequar les polítiques sectorials a la nova realitat pressupostària amb els necessaris reajustos a les empreses municipals, impulsar la locomotora comercial, reforçar el tecnocampus i la capitalitat comarcal entre d'altres temes, ajudaria a superar la dinàmica, igual de democràtica com de diabòlica, del corró aritmètic en el saló de plens practicat en els darrers anys. Si tots hi posessin el seu enginy i esforç per a sortir del forat, els ciutadans en sortiríem guanyant. Aquesta és la feina més important que em sembla els electors han encarregat al nou alcalde.