Les Santes es converteixen en una festa major amb interès nacional

Les Santes ja són una Festa Patrimonial d’Interès Nacional. El Consell Assessor de Cultura Popular de Catalunya ha informat favorablement a la incorporació de la Festa Major de Mataró en el catàleg català de festes tradicionals d’interès nacional de la Generalitat. D’aquesta manera es reconeixen Les Santes com una celebració que “té una història llarga i centenària”, però que també “inclou processos festius contemporanis, que permeten que la festa contínuament es pugui repensar i actuï com a eina de cohesió social i de creativitat”. Així ho va sintetitzar el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, que dimarts, dia 20, va participar en l’acte institucional amb motiu de la declaració de Les Santes com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. L’acte, celebrat al saló de sessions de l’Ajuntament, va aplegar prop d’un centenar de persones entre les quals alguns antics regidors del consistori i molts dels membres de les colles que participen activament en l’organització de la Festa Major. L’acte, presidit per l’alcalde Joan Antoni Baron i pel regidor de Cultura Sergi Penedès, també va comptar amb la intervenció de l’historiador local Nicolau Guanyabens, que es va encarregar de buscar la documentació i preparar el dossier que s’ha presentat a la Generalitat com a pas previ a la catalogació. Guanyabens va destacar especialment el fet que representen la “màxima expressió identitària de la nostra ciutat”.

Minuts abans, el regidor de Cultura havia confirmat que el Consell Assessor de Cultura Popular de Catalunya ja ha informat favorablement per incorporar Les Santes en el catàleg de patrimoni festiu de Catalunya i que es fa especial esment a la Missa de les Santes de Mossèn Blanch, a la família de gegants i al ritual de la Dormida. Penedès va voler destacar especialment el reconeixement a la Dormina, un acte “genuí, que aplega a totes les colles i que és un exemple de les emocions que provoca la nostra festa major”. Penedès també va anunciar que després de la catalogació, un proper pas podria ser la creació d’un protocol propi dels actes de la festa major.

Atenció permanent i gent que l'estimi
“L’element de protecció serà aquell que li vulguin donar els mataronins i mataronines”, va explicar Fontdevila als mitjans de comunicació, i tot seguit va apuntar que “si en el futur des del govern s’ha de donar suport a alguna manifestació festiva, haurà de ser a algun dels elements d’aquest catàleg”. La festa major de Mataró s’incorpora a un catàleg juntament amb una vintena més de festes populars catalanes i que tenen en comú amb Les Santes el fet “que conserven el discurs històric i tradicional però també tenen un element de renovació, es renoven contínuament perquè són una eina viva”. El director del centre de Promoció de Cultura Popular va destacar també el fet que Les Santes “parteixin d’un fet litúrgic que s’ha reinventat i ara és compartit per tothom”. Per últim, Fontdevila va recordar que “la festa vol atenció permanent i gent que se l’estimi”.

L’alcalde, Joan Antoni Baron, va cloure aquest acte institucional insistint, com havia fet prèviament Guanyabens, en què les Santes són una “obra coral”, i recordant que la Festa Major que coneixement avui és fruti en primer lloc “d’un procés reivindicatiu” iniciat amb el primer ajuntament democràtic. Segons va recordar l’alcalde, precisament una dormida de gegants va ser “el primer acte públic de la democràcia a Mataró”. Des de llavors, s’han anat recuperar elements patrimonials i s’han anat creant nous actes dins la festa. Baron va encoratjat els mataronins a seguir treballant per consolidar el model actual i més “ara perquè som festa patrimonial de Catalunya”.