Les Santes, a boxes

Les Santes són curtes però molt intenses, i les figures i comparses no en surten immaculades. Tant el material com la roba necessiten un manteniment constant. Com a peces patrimonials que són els cal una cura molt primmirada a càrrec de mans expertes. Apedaçar, recosir, repintar i reconstruir són cosa d’artesans.

En el cas de la indumentària, aquesta tasca recau en la modista Pepita Fernàndez, del taller de confecció Artesania Dorada. “En les tres setmanes se m’acumula tota la feina”, diu la Pepita, que se n’encarrega des de fa un lustre. Al taller hi té desplegades diverses capes de les diablesses. “La seva  roba es desgasta molt, vulguis o no s’acaba cremant”, explica. Hi acaba de cosir diverses llunes a on després les Diablesses hi pintaran els seus símbols. Al costat hi ha unes quantes bates dels momeroters que necessitaven retocs. “A vegades costa més el manteniment d’una peça que fer-la tota de nova”, constata.

Per Artesania Dorada hi han passat en els darrers dies molts membres de colles a prendre’s les mides, i el dia 20 hi tornaran per recollir tot el material. “De tota la feina que faig, aquesta és la que més m’agrada, em permet sortir de la rutina”, constata la Pepita, que durant la resta de l’any confecciona roba per a tota mena de clients (escoles, centres mèdics, perruqueries) però també per a colles geganteres d’arreu del Maresme. Aquests dies té palplantats l’Iluro i l’Alarona al pati de la botiga, esperant que els cusi uns vestits interiors nous. “De modistes artesanals en quedem ben poques, tot i que hi ha gent jove que s’està animant”, explica.

Patrimoni viu
A l’Eloi i la Marta també se’ls acumula tota la feina el mes de juliol, en aquest cas en la reparació de les figures. El matí que els trobem són a Can Marfà, capficats amb el Dragalió. “Les figures són patrimoni de la ciutat, però també peces vives que surten al carrer”, explica l’Eloi. Reparar-ne els desperfectes sense trencar-ne l’essència és l’equilibri, a vegades complicat, que cal trobar. “Quan et toca treballar amb en Robafaves t’ho mires amb molt de respecte”, afegeix l’Eloi, format com a restaurador de patrimoni i expert en el cartró pedra. Per les seves mans passen totes les figures, des dels 18 nans a l’Àliga, el Drac i el Dragalió, la Família Robafaves o la Momerota i la Momeroteta. Les que li porten més feina són les de foc, però també els nans, que són els més trapelles i solen endur-se força rascades de les seves corredisses. “Això és el millor que he pogut fer en ma vida, és genial, però també és una responsabilitat”, conclou l’Eloi.