Les Santes 2010

Mataró s’endinsa en Les Santes més concentrades dels darrers anys. Tot hi cap en una maleta, la Gegantada comparteix dia amb les Havaneres i la diada castellera dels Capgrossos, amb la Nit Boja. Un cóctel d’activitat que reuneix tots els actes entre els dies 23 i 29 de juliol que es manté explosiu, malgrat que la crisi econòmica obliga a unes Santes més aviat poc florides i amb algunes baixes de pes. De fet, la gran notícia d’aquesta Festa Major ve marcada per una absència, la del tradicional concert de pagament. Enguany no hi ha Amaral ni Miguel Bosé que valgui. Des de l’IMAC asseguren que no han trobat cap cantant o grup de garanties i que han preferit no arriscar-se. El mal estat de les arques municipals obliguen a ser conservadors abans de tirar d’imaginació. A aquest fet s’hi suma, però, que el Sarau muda completament de pell i, per primer cop, renuncia completament a la música en viu. La festa posterior al Castell de Focs fa anys que vaga sense rumb, i l’organització intenta redreçar-la amb apostes diferents, de moment sense gaire èxit. La darrera alternativa passa pels espectacles de circ, que copen tota l’oferta i que deixen la nit orfe de concerts. Malabaristes clowns, acròbates i ballarins aeris, encapçalats per una companyia francesa que promet un gran espectacle visual a bord d’un vaixell, coparan bona part del protagonisme d’aquestes Santes.  En l’àmbit més tradicional de la festa, destaquen els 25 anys de les Diablesses -aniversari que donarà encara més emotivitat a l’Escapada a Negra Nit- i de la Postal de Gegants. Seguint amb el foc, la Pirotècnia Igual recupera el Castell de Focs després d’uns anys a mans de la Tomàs (que manté la Tronada de Fi de Festa). Santa Maria recupera el Concert d’Orgue que es va haver d’anul·lar l’any passat, i els Capgrossos volen fer història i aconseguir a la plaça de Santa Anna el seu primer castell de gamma extra. El ritme del ball el tornaran a marcar vells coneguts com la Salseta del Poble Sec o la Principal de la Bisbal, i actes encara recents com el Ball de Dracs o el No n’hi ha prou seguiran lluitant per figurar definitivament com a clàssics de la Festa Major. Unes Santes que potser estaran mancades de ritme, però no pas d’emoció.