Quan tenia 7 anys, va guanyar un concurs de pintura de l’escola. Un punt d’inflexió important en la vida del mataroní Josep Maria Jodar, però ni molt menys l’únic. El següent va ser el descobriment del surf. Viatjava cada dia a Barcelona en tren per motius de feina (és professor d’anglès), vorejant el mar mentre es fixava en aquelles figures que es reuneixen al litoral de Montgat flotant sobre taules punxegudes. I es va decidir a provar-ho. El surf li va obrir les portes a un nou món apassionant, “còsmic”, com ell mateix el defineix, en relació directa amb els elements naturals, amb la infinitat i el dinamisme del mar. Un nou món que va omplir la seva ment de sensacions desconegudes i d’imatges impactants que Jodar necessitava documentar. La pintura, que mai havia abandonat des d’aquell llunyà premi però que mantenia com a reducte personal, va ser el mitjà que va escollir per a representar aquest seguit d’imatges.
“Al llarg de la meva vida he viscut altibaixos en això de la pintura, he anat combinant cicles productius amb una certa inactivitat, però ara hi torno a estar ficat”, apunta aquest mataroní de 43 anys. “em vaig adonar que el que he fet sempre és ser pintor, i que vaig aterrar aquí per representar la realitat, amb la intenció de deixar alguna mena d’empremta”, afirma. La necessitat d’expressar-se amb els pinzells i la porta a una nova realitat que es va obrir a través del surf l’han impulsat a prendre’s la pintura de forma molt més seriosa i metòdica que mai en la seva trajectòria. El seu art se centra en les marines, enteses simplement com aquells paisatges en què el mar hi té protagonisme. “Volia fer quadres per obrir finestres al mar des de la meva sala d’estar, per estar assegut de manera còmode i relaxada i poder veure aquell horitzó, aquelles onades...”. Jodar explica que no es planteja en cap moment ser un prodigi de la tècnica, però constata que els seus treballs estan plens de “passió i sentiment”, el mateix que sent quan practica surf, esport lligat intrínsecament a les seves creacions. Són quadres narratius, que mostren famílies passant-ho bé a la platja, en què potser apareix un surfista de manera anecdòtica, però que sovint tenen com a objectiu explicar una història.
El procés creatiu de Jodar és variat i en alguns casos ben curiós, fins al punt que fins i tot el propi pintor se sorprèn una mica quan l’explica. Internet hi juga un paper clau. Es connecta a webcams enfocades a platges d’arreu del món, i n’extreu imatges per a representar-les amb l’oli i la tela. “Em fascina traspassar a la pura matèria un mitjà virtual, tan immaterial”. També es connecta al web de la xarxa de ferrocarrils californians, que transcorren per la costa (una de les més surferes del món), on troba centenars de fotografies marítimes penjades per usuaris que li serveixen com a inspiració.
Debut a Mataró
L’Espai Capgròs li obre les portes aquest mes de febrer per realitzar la seva primera exposició individual a Mataró. Ja té experiències fora, però mai ha exposat a la seva ciutat natal. “No sé si les històries que explico en els quadres m’interessen tan sols a mi o també als demés”, diu, a l’expectativa del seu debut a la ciutat.
El pintor mataroní amb un dels seus quadres
Comentaris