Les memòries de l’exili, testimonis d’actualitat

Diumenge 4 de febrer, l’Ajuntament de Mataró, amb la col·laboració del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de la Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal, va organitzar un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, tal com va proposar la CUP en un prec presentat al Ple Municipal del passat 14 de desembre de 2017.

L’any passat, el Govern de la Generalitat va instituir el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació en memòria dels fets esdevinguts el febrer de 1939, quan les  principals autoritats de les institucions republicanes van travessar la ratlla fronterera, camí de l’exili, igual que van fer desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, molts dels quals no van tornar mai més a casa seva.

Les guerres i els contextos de repressió sempre han generat exilis. Aquests són una constant al llarg de la història que ens interpel·la de forma permanent sobre la condició humana de les nostres societats. Per això és important que Mataró recuperi el testimoni dels refugiats de guerra i de l’exili republicà de 1939 i no oblidi els milers d’exiliats actuals.

Durant l’acte d’enguany es van reportar les vides de Paquita Pla i Bosch, Julià Gual i Masoller, Hermínia Puigsech i Puig, Salvador Cruxent i Rovira, Guillermina Peiró i Olives, Francisco Verdalet i Guardiola i Esteve Rovira i Rovira.  Es va anunciar la propera col·locació de llambordes Stolpersteine davant les cases dels mataronins deportats o humiliats pels nazis, gràcies al treball de documentació realitzat per Bernat Aranyó i Gemma Soriano. Es va recordar, gràcies a la recerca de l’historiador Ramon Salicrú, una llista –forçosament incompleta- dels exiliats de Mataró, llegida pels germans Ramón i Pablo Morales que van patir exili i presó en el tardofranquisme. Vàrem quedar colpits pel testimoni d’un refugiat turc resident a Mataró. Vàrem gaudir amb les poesies de Miquel Martí i Pol i Antonio Machado, llegides pel Grup de Poesia Somni de l’Associació del Casal Mataró –Jaume Terrades i amb la interpretació musical de “Corrandes d’exili” feta pel cantautor Marc Ràmia, així com també amb les tonades republicanes interpretades per Esteve Guardiola amb acordió, algunes d’elles inèdites i recopilades d’exiliats que van estar en camps de concentració francesos per l’etnomusicòloga Maria Salicrú-Maltas.

Conèixer i reconèixer les trajectòries vitals dels exiliats del Mataró de 1939 ens fa partícips de la magnitud de la desfeta, del dolor i dels patiments imposats per la dictadura feixista del general Franco, i alhora ens sensibilitza, ens fa conscients i solidaris davant dels exilis del present. Per això, és imprescindible que la celebració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació tingui continuïtat, i doni ple sentit al Camí del Nord o del Canigó, el GR-83, que comença a la platja del Callao de Mataró i fineix a Prada de Conflent, resseguint les passes de l’exili republicà de 1939.