Les memòries d'Amadeu Casanovas

El passat Sant Jordi va tenir lloc la presentació privada del llibre “Amadeu Casanovas, Memòries”, on aquest mataroní que va néixer l’any 1930 explica fil per randa la seva vida. Una vida apassionant que artísticament comença a l’escenari de la Sala Cabanyes cantant a Els Pastorets i continua als escenaris d’òpera de l’Europa central, especialment d’Alemanya, i que acaba essent el relacions públiques de la casa de camions Mercedes-Benz. Una vida de pel·lícula, es podría titular. Mai ha deixat de recordar i d’estimar la seva ciutat (Mataró) i el seu país (Catalunya). Unes memòries de 400 pàgines prenyades de vivències, records, impressions, sentiments i sensibilitat. I que es pot adquirir a les llibreries de Mataró.

De totes les seves vivències voldria destacar-ne una que m’ha impressionat i que voldria traslladar a vostès, amables lectors. El seu interès és personal però també de tota la ciutat. Llegeixin-ho i, com jo, quedaran sorpresos pel desenllaç.

A la pàgina 19 hi ha un fragment titulat “Nits de foscor i bombardeig” en el que Casanovas explica la seva experiència d’un bombardeig de l’any 1938, en plena Guerra Civil i quan ell sols tenia 7 anys i que diu “Molts vespres restàvem a les fosques. Aquell avís per ràdio de: “Barcelonins, hi ha perill de bombardeig, aneu als vostres refugis...”, no l’he pas oblidat, no. Breus moments després ja sentíem l’explosió de les bombes. Al mateix temps, els reflectors instal·lats a la muntanya de Montjuic s’esforçaven a descobrir els avions feixistes mentre les bateries antiaèries disparaven contínuament. Era el primer cop a la història que es bombardejaven les ciutats. Jo, que tenia set anys, no entenia res de tot allò que m’envoltava. Això sí, tenia por, sobretot perquè veia la cara de preocupació dels meus pares. Quan donaven novament el corrent elèctric, semblava como si tot plegat hagués esta un malson. Aquella foscor era esfereïdora.” Fins aquí la impressió d’un nen de set anyets. Passa el temps, els anys i arribem a l’any 1976. Han transcorregut 38 anys d’aquell fet. Un dia l’Amadeu Casanovas coneix a la Mercedes a un tal Joseph Steidel –ex pilot de la Luftwaffe – aleshores cap de control de peces amb garantía a Mercedes Benz. I el descriu dient que: “era prim i baixet, tenia el cabell ondulat blanc i sempre anava ben vestit”, amb qui havia intercanviat breus paraules fins que un dia el tal Steidel li va dir: “Usted es español ¿verdad?. Yo he vivido muchos años en la Argentina y me alegro cuando hablo su idioma”. I va continuar “Estuve luchando en España contra el comunismo con la Divisón Cóndor. Era muy joven y, como tenía el título de piloto amateur, me alisté en la Luftwaffe. Fue un error. ¿De que región es V. señor Casanovas? Vaig contestar “De Catalunya”, de la ciudad de Mataró, cercana a Barcelona”. I Steidel va continuar dient: “Por allí estuve de servicio alguna vez. Por cierto que guardo un dietario con todas las incursiones en las que tomé parte”. De sobte – explica Casanovas - un mal record em va envair el cervell i li vaig dir: “¿Podria V. mirar usted si el dia 31 de marzo de 1938, a las ocho treinta de la mañana, bombardeaba usted Mataró? No havien passat 24 hores d’aquesta conversa que em telefonava i em deia “Señor Casanovas, como lo sabe usded?. I vaig contestar-li dient: Herr Steidel, era el día de mi santo y mientras contemplaba sus aviones, vi como descendian las bombas. Tive pánico y corriendo desesperado resbalé, caí al suelo con el bote de chocolate de algarrobas deshecho que llevaba. ¿Sabe que les dige?...¡Hijos de puta!... No em va deixar acabar...: “Tenia razón al decirlo. Yo no tenia que haber ido a España para nada. Cosas de juventud, de las que me he arrepentido toda la vida.”

És impressionant com la vida a vegades ens ofereix sorpreses com aquesta que va viure l’Amadeu Casanovas, 38 anys després d’aquell salvatge bombardeig d’un pilot nazi de la Divisón Cóndor contra indefensos ciutadans “comunistas” de Mataró.

La biografia de Casanovas ens ofereix un rosari de records des de la seva tendra infància, joventut i maduresa que us recomanem llegir.