Les lliçons dels Muppets

Feia dotze anys que Els Muppets –els "teleñecos", com els hem conegut a casa nostra- no es passejaven per una pantalla de cinema i només això ja és una bona raó per anar a veure la seva nova pel·lícula. En aquests moments de crisi de valors i referents, reivindicar la imaginació, la llibertat, l’optimisme, la cooperació i tants altres aspectes positius implícits en les aventures d’aquests personatges animats és força necessari. Però és que a més a més, The Muppets, com a pel·lícula, és un gran exemple de comèdia musical apte per a tots els públics. El film, amb grans dosis de meta relat i d’autoreferències, ens planteja uns Muppets caiguts en decadència que, empesos per la pressió de l’últim fan que els queda, es tornen a reunir per muntar un espectacle que els permeti recaptar diners i salvar el seu teatre de les mans d’un empresari especulador que pretén enderrocar-lo i perforar el terreny i treure petroli. Un argument senzill, però representatiu dels temps que corren, i molt ben adaptat per al públic intergeneracional que anirà a gaudir d’un film que bromeja contínuament sobre la vigència que poden tenir avui en dia aquesta colla de ninots creats per Jim Henson als anys setanta. La pròpia pel·lícula, divertida, fresca, optimista i intel·ligent ens dóna una resposta ben clara. Els Muppets no només formen part del record nostàlgic de la nostra infantesa sinó que són ben vius i ben capaços d’actualitzar-se sense trair el seu esperit original. Tota una lliçó, com tantes que hem après de la granota Gustavo i tota la seva colla de simpàtics amics.

espaiisidor.blogspot.com