Les guitarres elèctriques protagonitzen un nou cicle de Casa de la Música

La Casa de la Música Popular endega nova temporada presentant un nou cicle en què la distorsió de la guitarra elèctrica és la principal protagonista. Porta per nom My Generation, com la mítica cançó de The Who, i s'esten al llarg de tota la tardor. Un total de 13 concerts basats en l'indie rock, el punk i el rock dur, i que són l'antítesi de les propostes més reposades del Cicle de Músiques Tranquil·les, que la pròpia CMP va programar l'any passat.

Un dels concerts més destacats del cicle serà precisament el què l'obrirà, el proper dia 7 d'octubre al Clap. Els vascos Berri Txarrak, considerada la millor banda nacional de l'any 2005 segons la revista Mondosonoro, presentaran el seu darrer àlbum, Zaio.Musika.Hil (2005), el cinquè de la seva carrera. Arribaran a Mataró després de girar per Europa amb les bandes Rise Against i A Wilhem Scream, per demostrar que el seu directe és un dels més contundents de l'estat.

També d'Euskadi, concretament de Getxo, venen Standard, una de les noves promeses de l'escena indie estatal. Es tracta del nou projecte d'un dels membres de El Inquilino Comunista, grup històric de principis dels 90, que ara aposta pel rock amb cert regust electrònic. Van ser els vencedors del Proyecto Demo 2005, els premis que atorga el festival de Benicàssim l'any 2005. Standard Actuen al Clap el 13 d'octubre.

Bluesman i actor
Una altra proposta interessant del cicle ve de la mà del bluesman nordamericà Keith B. Brown. El seu discurs musical, arrelat en el blues però amb influències del soul, el folk i el pop, s'allunya una mica de les coordenades de la resta de grups que formen el cartell de My Generation. Per això, serà l'únic concert de tot el cicle que no es farà al Clap, sinó al Casal Nova Aliança (5 de novembre). Brown, nascut a Memphis, també va participar com a actor a The soul of a man, el film que Martin Scorsese va dedicar al món del blues.

El Clap també acollirà concerts, dins del cicle, de bandes que ja han passat per la sala mataronina, com (Lo:Muêso) o The Linn Youki Project, tots ells grups catalans que combinen intensitat amb experimentació. També destaca la presència de grups locals, com Pandilla Basura o Traks. El cartell es completa amb el punk-pop de Nowayout, el hardcore melòdic de Falling Kids, el power pop de Ghoul's & Ghost, el soul-rock de Tokyo Sex Destruction, el rockabilly de Los Twangs i el metal progressiu d'Unoma. Un munt de concerts variats, amb preus que van dels 3 als 12 euros.