He titulat aquest escrit així perquè vull parlar no solsament de les nostres festes nadalenques si no també d'altres festes que es realitzaven anteriorment, de les quals van sorgir les actuals celebracions.
Molt abans de l'aparició del cristianime ja es celebraven festes per aquestes dates. A moltes cultures es festejava el solstici d'hivern que és el dia més curt i la nit més llarga de l'any.
Els celtes creien que després d'aquesta dilatada nit naixia un nou sol que prometia una nova primavera, naixament que celebraven cremant un gran tronc d'arbre que anava cremant lentament durant tots els dies de les celebracions. D'aquí deriva el costum de menjar dolços amb forma de tronc. Celebraven els seus cultes a boscos sagrats perquè creien que l'arbre representava un poder que ajudava i protegia, igual que el vesc que recollien amb determinats rituals. Aquesta tradició, heretada a través dels segles, va servir d'inspiració per a l'actual arbre de nadal i la consideració del vesc com una planta que proporciona sort.
Els romans tenien creences semblants a les dels celtes. Les festes que organitzaven amb aquest motiu s'anomenaven Saturnals, en les quals menjaven i bevien copiosament durant tota una setmana en la qual s'invertia l'ordre social: els amos servien als esclaus i aquests manaven. També acostumaven a intercamviar-se regals.
A l'edat mitjana l'església va decidir incorporar aquestes festes al calendari cristià, així va sorgir la celebracio del nostre nadal al qual van quedar integrats molts d'aquests costums anteriors i el naixament del sol va quedar substituït pel naixement de Jesús el qual anunciava una nova era de la humanitat.
A aquestes festes del començament de l'hivern també hi havia implícita la relació de l'home amb la natura i amb l'agricultura: la sembra que a la primavera i a l'estiu donaria els seus fruits.
D'una forma simbòlica a la sembra moltes persones pensen en els objectius que els agradaria aconseguir per l'any vinent. A la vegada alguns fan una evaluació del que han aconseguit durant l'any anterior i del que no ha estat possible. És convenient fer una investigació de les causes que han impedit, fins ara, aquests assoliments. A través d'aquest anàlisi es poden identificar els obstàcles que dificulten obtenir algunes de les coses que es desitjen. Aquests obstàcles poden ser de diversa índole, la majoria estan en un mateix, no es pot culpar als demés o a la mala sort. Segurament s'han de vèncer alguns temors o traves internes. Altres vegades els objectius són poc realistes i en aquest cas cal replantejar-se-les per poder avançar per etapes: una escala és puja graó a graó.
Hi ha un altre aspecte important per avançar en la vida, ja sigui en la individual o en la relació amb els altres, es tracta de l'actitud vital que s'adopta. Els sentiments de cooperació, amor i solidaritat acostumen a proporcionar una pau interna que prepara per a la inspiració, l'activitat i la productivitat. No podem oblidar que tot el que fem és per a un mateix però també repercuteix en els demés d'una manera més o menys directa.
En aquestes dates de balanç del període anterior i projectes per al proper convé tenir present que l'afecte envers els altres és un reflex de l'estima cap a un mateix. Sense ells és difícil progressar personalment i col·laborar en l'evolució de la humanitat i la cultura.
www.tupsicoterapeuta.com
Comentaris