Capgròs
George W. Bush, el president dels Estats-Units (i del món per alguns) pels propers quatre anys. Impensable, no? Per mi, catalana afincada temporalment a Palo Alto, Califòrnia, ho era fins fa pocs dies. No obstant, en Bush ha guanyat les eleccions a president dels Estats-Units de manera clara i rotunda. No només ha aconseguit la presidència; ha augmentat també de manera rècord el nombre de vots i el nombre de representants republicants al Senat. No hi ha cap paral·lelisme possible amb les eleccions del 2000; Ohio no ha estat la Florida del 2004. Aquest cop no hi ha discussio: hi ha quatre millions de vots de diferència entre els dos contrincants. Alguna cosa positiva? L'alta participacio i la manca d'incidents remarcables en els polèmics sistemes de votacio electronics.
Els meus companys de classe nordamericans (la majoria pro Kerry fa uns dies) i els mitjans de comunicació d'aquest país no semblen molt sorpresos pels resultats. En canvi, el grup d'estrangers estem encara intentant comprendre què ha passat. Després de llargues converses, la principal (i consenqüentment simplista) conclusió és que en Kerry ha perdut les eleccions.
En Kerry ha permès i potenciat que la discussió es centrés en la guerra d'Iraq; ha repetit fins l'avorriment que ell tenia un altre pla per governar Amèrica, però mai ha entrat en el detall d'explicar quin era aquest pla; i el més trist, crec, és que en Kerry ha perdut les eleccions per no acostar-se al poble, per no ser més clar en les seves opinions sobre temes com el matrimoni entre homosexuals, l'avortament, la separació entre l'estat i la religió... El Kerry ha perdut l'oportunitat de ser el representant de l'esquerra i se l'ha considerat un ric intel·lectual blanc del nord massa preocupat per la politica internacional i molt allunyat de les grans minories d'aquest país (inclosos els que estan en contra de la guerra d'Iraq), que ningú representa ara mateix.
Si una cosa estic confirmant aquest dies electorals, és que Estats-Units no és un Estat en el sentit tradicional. Són multitud de realitats i de concepcions del món diferentes, agrupades sota una estructura mes o menys estable. La majoria de les ciutats on viuen els americans que viatjen a l'estranger i les regions on viuen els residents estrangers, han votat pels demòcrates. Qui ha votat per Bush? Tota la resta. M'adono que els europeus en general som uns grans desconeguts de l'Amèrica profunda, l'Amèrica que no vota en Kerry perquè té por que incrementi els impostos, doni més poder al govern federal (en detriment dels estats) i condicioni el benestar del poble americà al consens international.
La meva Califòrnia, com era d'esperar, demòcrata. Al menys em queda el consol de viure rodejada de gent amb més sentit comu, tot i que tinguem per governador un actor reciclat a republicà (si, l'Arnold Schwarzenegger). El governator, li diuen per aqui... quin món mes estrany.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin
Comentaris