Capgròs
Les protagonistes de les novel·les de Care Santos (Mataró, 1970) acostumen a ser dones. Així és, també,en la seva darrera novel·la, ‘Tot el bé i el mal’, publicada el passat 24 d’octubre. Es tracta de Reina, una dona de negocis a qui tot, aparentment, li va de cara. Fins que un dia, mentre és en un viatge de feina a l’estranger, li comuniquen que el seu fill s’ha intentat suïcidar. Quan intenta tornar a casa el mal temps la deixa bloquejada a l’aeroport, i des d’allà, en el transcurs de poques hores, es dedica a investigar què ha pogut passar servint-se únicament del seu telèfon mòbil.
“Els meus personatges són dones fortes perquè així són els meus referents de vida”
“No és quelcom premeditat, però en el meu ADN hi ha dones fortes, i els meus personatges també ho són perquè així són els meus referents de vida”, destaca Santos. Aquesta és, però, de les poques característiques que es repeteixen en les seves novel·les. Perquè ‘Tot el bé i el mal’ té ben poc a veure amb les seves anteriors. Si a ‘Desig de Xocolata’, amb el qual va triomfar al Sant Jordi de 2014, es remuntava als segles XVIII i XIX, i a ‘Mitja Vida, Premi Nadal 2017, es traslladava als anys del Franquisme, ara l’escriptora mataronina se centra en el pur present. I a més ho fa en certa manera autolimitant-se, ja que tota la narració se circumscriu en la investigació que la Reina duu a terme durant poques hores a través de la pantalla de l’smartphone mentre rau atrapada en un espai impersonal com és un aeroport.
“Si no et poses nous reptes com a escriptora, et mors de fàstic”
“És molt diferent a tot el que he escrit fins ara”, reconeix Santos, que assegura que “si no et poses nous reptes com a escriptora, et mors de fàstic”. Assegura que l’única manera que existeix de fer gaudir els lectors és, primer de tot, gaudir en el procés d’escriptura. “Jo mai he entès aquells que diuen que pateixen tant quan escriuen, jo dec ser molt afortunada perquè tinc la sort de fer el que més m’agrada al món i a sobre em va prou bé”, manifesta.
Comentaris