Les cròniques en blanc de Domingo Beltran omplen l'Espai Capgròs

Després de la pausa estival, l'Espai Capgròs repren la temporada d'exposicions mensuals, i ho fa amb l'artista argentí Domingo Beltran. Nascut a Tucuman (frontera amb Bolivia) i afincat actualment a Mataró, Beltran presenta “Crònica en blanc”, una mostra que té en el viatge i la seva metàfora de la condició humana com a fil conductor, i que a la vegada exemplifica el nou camí formal que ha pres l'artista, amb obres molt més sintètiques i despullades d'elements superflus que en els seus anteriors treballs. L'exposició es pot veure des d'aquest dijous, dia 30 d'agost, fins al 26 de setembre.

“Aquest és el primer cop que treballo amb volums reals, amb objectes”, explica Beltran. “Tracto d'explotar plàsticament al màxim materials molt simples, com trossos de fusta, paper, fil rústic”. Amb ells, genera formes i volums, a mig camí entre els relleus i l'escultura. “Són dibuixos volumètrics, on el blanc és el color dominant”, resumeix l'argentí. Amb les obres que ha preparat per a “Crònica en blanc”, Beltrán “trenca amb una forma de treballar molt barroca” que ha marcat el seu passat artístic. “Vinc d'un paisatge (Tucuman) selvàtic, molt exhuberant, que gairebé em provocava ‘horror vacui'”. Aquest fet quedava reflectit en obres repletes de color i detalls, “massa carregades”, apunta ell mateix. En canvi, ara busca “un major silenci pictòric, ser el més sintètic possible, dir el màxim amb el mínim”. Per això el blanc domina: “treballo amb poca informació cromàtica”, defineix Beltran.

El tema principal de l'exposició és el viatge. “Jo soc immigrant, els meus avis també ho van ser (d'origen mallorquí i genovès respectivament). La vida en si mateixa és un migrar constant, no només espacial, sinó com a procés interior”, explica Beltrán. L'artista argentí converteix les barques en les principals protagonistes de les seves obres. “Són una metàfora del viatge, o directament del ser humà”. Son barques precàries, fetes a pedaços, gairebé pateres, recreades a través de materials pobres. “Vull transmetre la fragilitat de l'existència” apunta. Una imatge que li va servir d'inspiració en els seus primers temps a Mataró va ser la crema d'una barca per la revetlla de Sant Joan, al final del carrer homònim. “L'esquelet de la barca incendiada em va impactar”. Explica que, com a Argentí de família immigrant, el sentiment de pertinença a algun lloc és dèbil. “El moviment està en els meus gens”, explica. “A mesura que transcorre la meva vida, me'n adono que estem sempre en moviment i no sabem cap a on anem. Però el millor és no pensar on volem arribar, sinó com volem arribar-hi”.

Tornant a la vessant formal de la seva obra, l'apropament de Beltran al minimalisme implica, segons ell, oferir “discursos menys literaris”. Tot i així, es defineix com un artista narratiu. “Necessito explicar coses, la meva forma de treballar és molt figurativa. Ara, però, intento que la narració sigui el menys literària possible”. Tot i això, Beltran busca allunyar-se el més possible de la fredor. “Quan realitzo una obra, ha d'haver-hi quelcom que m'emocioni, l'únic que espero és comunicar-me”. Però és conscient que la comunicació és “polisèmica”, que les interpretacions seran molt variades. “Sempre em passa que els espectadors de les meves obres descobreixen a través d'elles coses de mi, que jo no he plasmat conscientment. En l'art, l'inconscient és molt important”, constata.

Dijous, dia 30 · Inauguració: a 2/4 de 8 de la tarda a l'Espai Capgròs (C/ Sant Benet, 16-18)