Les coses clares i la xocolata espessa, les eleccions del 27

Sembla impossible que l'objectivitat en qüestió política costi tant de trobar en àmbits perdedors de les passades eleccions catalanes del 27 de setembre.

Per una banda, aquells que defensaven que la contesa electoral no passava de ser unes eleccions autonòmiques, diguem-ne normals, davant dels qui les definien com a plebiscitàries i per tant, de caràcter extraordinàries de facto ara, aquells primers, mesuren els resultats com un fracàs per als segons a causa de no haver obtingut el 50 % en els resultats finals.

Hom no pot deixar de preguntar-se quina vara de mesurar fan servir els qui hi veuen una derrota en el resultat de vots, quan han quedat, segons o tercers, a anys llum de distància de la força guanyadora i ,oh meravella !, fan referència constant al fracàs de la intenció del plebiscit, quan ells mateixos deien que no ho era.

El que sí és cert que en nombre d'escons els resultats del sobiranisme han estat bons, molt bons, senzillament extraordinaris.

La nostra alegria i el nostre triomf ningú no ens el prendrà a aquells que creiem que Catalunya ja ha patit prou la servitud a un estat que mai l'ha tractat com es mereixia.

Aquesta gran victòria del sobiranisme es basa en el fet que el 27 de setembre va haver-hi mes vots a favor de la independència que ara fa tres anys -1.952482 vots versus 1,740818.

La participació en les eleccions passades el nombre de vots per a l'independentisme ha superat, també, el del SI-SI de la consulta del 9 de novembre de 2014.

Una de les qüestions que es va debatre era la possible pèrdua de vots a favor de la independència si la participació d'electors superava el 75 % del cens electoral. Va quedar demostrat que més vots, no equival una posició més favorable a l'unionisme. La participació va créixer en 300.000 vots i la meitat de vot nou ha estat per a la independència. De tal manera és així que els partidaris d'un estat independent per a Catalunya han vençut a totes les comarques i en 907 municipis dels 942 catalans.

I pensar i comprovar que amb tots aquests resultats, fins i tot inferiors, al Canadà o a Anglaterra els governs van estar disposats a negociar, a cercar una via per a la plena llibertat del Quebec o d' Escòcia.

Però, és clar, d'allà on no n'hi ha, no en raja ni en pot rajar...