‘Les colles són conscients que no poden fer la guerra pel seu compte’

Què representa per a vostè assumir el càrrec de president de la coordinadora?
Vaig entrar a Capgrossos a inicis de 1998 i en formo part de la Junta des de el 2000, havent-ne estat el President de la Colla els anys 2001 a 2004. Assumir el càrrec de President de la Coordinadora a nivell personal és un motiu de satisfacció, pel reconeixement de la feina feta i la meva implicació durant anys amb els castells, però alhora una gran responsabilitat, ja que exerceixes la representació de les actuals 62 colles que formen part de la Coordinadora.

Quina és la tasca de la coordinadora actualment?
La tasca  principal és la de vetllar  i potenciar la bona pràctica castellera, especialment en matèria de prevenció i seguretat. També promoure els castells i els seus valors, gestionar i defensar interessos comuns de les colles, representar-les davant les administracions i mitjans de comunicació i fomentar la bona entesa entre elles. Amb el reconeixement dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco el novembre de 2010, les tasques de la CCCC s’han multiplicat, cada vegada hi ha més colles i les seves necessitats augmenten.

Quins són els seus reptes de futur?
La Coordinadora ha de seguir enfortint-se. Quan es va crear l’any 1989 era un òrgan pràcticament simbòlic però ara mateix exerceix moltes funcions i competències. Avui en dia és impensable que cap colla, per sí sola, i per gran que sigui, pugui gestionar ella mateixa qüestions com la cessió dels drets d’imatge a la televisió, representació davant les administracions, assegurança, etc. Les colles hem d’estar més unides que mai en els temes i matèries que ens són comuns. Les iniciatives unilaterals, sense consens, a la llarga perjudiquen a tothom.

Quins canvis vol introduir-hi?
Hi ha una tasca  que s’ha de continuar, com és seguir incidint en els temes de seguretat, mitjançant l’organització de les jornades de prevenció de lesions, els cursos de primers auxilis castellers, etc. Però alhora hi ha canvis convenients, com és replantejar l’actual programa de TV3 i millorar i incrementar la presència dels castells en els mitjans de comunicació. Els castells estan en molt bon moment, gràcies en part a la declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat, i hem d’aprofitar-ho.

En què es notarà la seva presidència?
Espero que serveixi per unificar més que mai les colles en tot allò que afecti a interessos comuns i que la Coordinadora  sigui considerada com un ens imprescindible al servei de totes  elles. Entre tots em de fer que la Coordinadora sigui el punt de trobada, d’unitat entre les colles.

Fins a quin punt existeix aquesta coordinació i unitat entre les diferents colles castelleres?
Cada Colla du un color de camisa diferent i malgrat  des de fora no ho pugui semblar, cada colla és un món, té els seus propis orígens, la seva pròpia  idiosincràsia, representa una ciutat o un barri determinat i té una manera pròpia de funcionar i fer castells. Els castells és l’activitat que, en un mateix grup, integra gent més heterogènia pel que fa edat, sexe, condició i aptituds i si això ho barregem amb el component de risc i espectacularitat que té, conformen una activitat col·lectiva única en el món. Tot això a vegades és complicat de gestionar però cada cop més les colles veuen que no poden fer guerres pel seu compte, ni anar a la seva sense tenir en compte la resta, ja que a la llarga això ens perjudica per igual a tots. Actualment  hi ha molt bona entesa entre les colles, tal i com es va poder comprovar a la darrera assemblea de la Coordinadora, amb molta participació i consens. 

La CCC acaba d’aprovar la prohibició de dur publicitat a la indumentària castellera. No és contradictori això amb la davallada de l’import de les contractacions que es preveu per part de les administracions?
L’acord es va prendre sense cap vot en contra. Els castells i els castellers no som valorats només  per fer castells de  set, vuit o nou pisos d’alçada, sinó per la manera com els aixequem, de manera totalment amateur,  sense res a canvi i desinteressadament, i per la gent que els fem, persones de tota edat, sexe i condició. Som un element de la cultura popular pel fet de representar uns determinats valors i precisament per aquests valors ens han reconegut com a patrimoni immaterial tal i com consta a la declaració de la Unesco. Dur publicitat a la camisa podria malmetre i qüestionar aquests valors i crec que no seria entès per ningú. Precisament ara, pels temps que corren, és quan pot  existir la temptació d’alguna colla d’acceptar ofertes de publicitat. A més, podria passar que el pastís de la publicitat se l’enduguessin només una o dues colles, les més grans, el que comportaria greuges i desigualtats respecte a la resta.

Quina importància té per als Capgrossos que un representant seu sigui el president de la coordinadora?
Els Capgrossos ens hem de prendre el càrrec com un reconeixement a la nostra tasca, la nostra trajectòria, la nostra implicació en el fet casteller i la bona entesa que tenim amb la totalitat de les altres colles, que son trets característics i propis de la Colla des de els seus orígens. Mai hem de perdre la il·lusió per seguir fent castells, aprenent de les altres colles grans i ajudar el que calgui  a les colles petites, amb respecte i humilitat, ja que és precisament això el que ens ha dut fins aquí.  

Com a membre històric dels Capgrossos, quina posició creus que ocupa avui en dia la colla mataronina en el panorama casteller?
La Colla continua essent un referent en el món casteller, per la seva manera de fer els castells i per la manera en què s’implica amb tot el que envolta aquest món.

Quins són els reptes de futur de la colla mataronina
Mantenir el seu actual nivell tècnic com a colla de nou pisos, intentar assolir més castells de gama extra, i mantenir la massa social suficient per poder aconseguir aquests dos objectius.