Les cançons tel·lúriques del solsonenc Roger Mas prenen al Clap

Roger Mas és gairebé un extraterrestre dins la música popular en català. El solsonenc és inclassificable, un rara avis que ha conquerit el públic i la crítica gràcies a una personalíssima visió de la cançó d’autor que no permet comparacions. La seva veu plena de matisos dóna forma a un conjunt de cançons rodones, fins i tot força accessibles, però dotades d’una àuria estranya, que li atorguen un punt d’incomoditat. Teclats i guitarres psicodèliques, reverberacions misterioses, que embolcallen unes lletres extravagants, a vegades inquietants, però de nou úniques. Sorprèn, per tant, el gran feedback que rep la proposta artística de Roger Mas: la revista Enderrock li va donar dos premis pel seu darrer àlbum, Mística domèstica; el crític musical de La Vanguardia Mingus B. Formentor va dir que tenia “la veu mes bella de Catalunya”; i el públic omple tots els seus concerts. Entre ells el mataroní, que l’acull sempre amb els braços oberts: l’any 2006 va oferir a la capital del Maresme dos recitals molt aplaudits. Ara, el solsonenc torna a la ciutat, a la sala Clap, en el marc del III Cicle de Músiques Tranquil·les.

Roger Mas presentarà l’espectacle Mística domèstica despullada, basat en el seu darrer disc. Però ja han passat tres anys respecte a aquest treball, i Mas ja en té pensada una de nova. Es diu Músiques tel·lúriques, està previst que surti al mercat el proper 25 de març, i de ben segur que n’interpretarà alguna cançó al Clap. Músiques tel·lúriques, de nom ben esotèric, es presenta com una barreja de guitarres elèctriques, tradició musical catalana, i mantres hindús, amb un polsim de poemes catalans musicats, com Al cel, de Verdaguer. Una fórmula impossible, però que segur quallarà en mans d’aquest alquimista musical. Qui ho vulgui descobrir té una cita aquest dissabte al Clap.

De les pellofes a la mística
Roger Mas (Solsona, 1975), va començar a estudiar música als 5 anys, de la mà del seu avi. El clarinet i el saxo van ser els seus primers instruments. Abans d’iniciar la seva carrera en solitari, va pertànyer a diversos grups, entre ells el conjunt de rock Les Pellofes Radiocatives. Debuta amb el disc Les flors del somni, tot i que no és fins al tercer àlbum, En el camí de les serps, que comença a ser realment reconegut. La consolidació li arriba amb Dp (2003), millor disc de l’any segons el diari Avui, i Mística domèstica.

Dissabte, dia 15. A les 10 de la nit a la sala gran del Clap. Preu: 12 euros (guixeta), 10 euros (anticipada), 9 euros (web).