Les bases i els claustres de Marc Prat, protagonistes a l'Espai Capgròs

El mataroní Marc Prat (1971) ha destacat sempre per la seva versàtil carrera musical, que l’ha portat a col·laborar, armat amb el seu contrabaix, amb noms de la talla de Lluís Llach i Toti Soler. Però quan portava prop d’una dècada de trajectòria, va sentir la necessitat de trobar “un contrapunt”, com ell mateix diu, al fet col·lectiu, públic i nocturn que impregna la música. La tradició pictòrica de la seva família el va empènyer, de manera espontània, a prendre el pinzell i enfrontar-se a la tela. “Vaig trobar una activitat que em permetia recolliment, intimitat i individualitat”, destaca Prat. Tot i que la música segueix ocupant la majoria de les seves hores (“només pinto quan realment tinc temps” aclareix), la seva trajectòria en el món de la pintura no li ha anat gens malament. Ha exposat a espais com Ca l’Arenas de Mataró o la Sala Gòtica d’Argentona, però el seu nom es va fer molt popular en el món artístic local sobretot com a autor del cartell de la Festa Major de Les Santes de l’any passat. L’Espai Capgròs li obre ara les portes per a protagonitzar l’exposició del mes de novembre.

“Tinc ganes de recuperar sèries amb les que vaig començar a pintar i que encara avui segueixo practicant”, explica Prat sobre l’exposició que s’inaugura dijous, dia 30. En concret, es tracta de dues sèries ja conegudes en ell: les bases i els claustres. En la primera, el pintor es fixa en els peus, un element “sempre oblidat però ple de connotacions”, que quan va començar a traslladar a la tela va veure que donaven “molt de joc”. “Vaig voler experimentar fins on podia arribar partint d’un tema que semblava tan concret”, constata. La segona sèrie va sorgir quan Prat va sentir la necessitat de “recolliment i reflexió”. Els claustres romànics i gòtics li van donar la resposta, i avui en dia encara els segueix pintant pel mateix motiu. Sigui quina sigui la sèrie a la qual s’enfronta, els seus quadres són figuratius, però Marc es pren algunes llibertats. “El dibuix sempre parteix del realisme, però m’agrada que la pintura intervingui en aquest rigor gairebé per atzar”, constata.

Dijous, dia 30. Inauguració: a 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs