Les aquarel·les de Cesc López prenen l'Espai Capgròs aquest mes de març

El mataroní Cesc López ostenta un llarg currículum expositiu que l’ha portat a mostrar la seva obra a diverses sales principalment del Maresme i Barcelona, però també a Lisboa i California. Ara arriba a l’Espai Capgròs, carregat amb les aquarel·les que protagonitzaran l’exposició del mes de març de la sala, en un moment important de la seva trajectòria. La mostra porta per títol “Trets extrets” i posa de manifest l’evolució que està vivint l’artista i les seves creacions, partint de la figuració que ha marcat bona part de la seva trajectòria. “Vinc d’un figuratiu molt clar, i estic anant cap a l’extracció, que és una mena de pas intermedi en el camí cap a l’abstracció”, afirma l’artista. El concepte d’extracció li serveix per definir el seu estat actual, que considera “necessari”. No vol mantenir-se sempre en una pintura de caire exclusivament figuratiu (“hi ha pintors realistes que són fantàstics, amb una tècnica magnífica, però en el meu cas aquest no és el fi de la pintura”, assegura). Però tampoc creu que ja pugui fer el salt a l’abstracció. “Jo penso que hi arribaré, però cal seguir un camí”. I “l’extracció” és la propera parada, la que es podrà veure a l’Espai Capgròs.

Durant la seva trajectòria, López també ha treballat amb l’oli o l’acrílic, però és l’aquarel·la la tècnica que el fa sentir més bé. “És la meva essència”, constata el mataroní. Unes aquarel·les que ara utilitza per crear obres amb un objectiu pincipal: “Arribar a expressar el màxim amb el mínim d’elements possibles”. Una concepció minimalista a la que molts creadors de tot tipus de disciplines acaben arribant en algun moment de la seva trajectòria. “La gràcia de qualsevol art és extreure allò que no serveix i deixar l’ànima”, explica l’artista, que també va servir una metàfora del golf. “Com menys cops, millor”. La qüestió és embocar per la via més ràpida possible.

I com es tradueix aquest procés d’extracció i minimalisme? En una exposició d’una quinzena d’aquarel·les de format mitjà (70 x 60 cm majoritàriament) en què tracta diverses temàtiques que han marcat el pintor en els darrers anys: els paisatges marins, els interiors i els seus contrallums, els mercats... Però també sorgeixen paisatges imaginaris que es mesclen amb altres de reconeixibles. “És un resum del meu conscient i subconscient”, afirma. “Ja no m’interessa tant la figura com la suma de colors i formes”, destaca de nou López, per explicar com de diferents són els seus quadres actuals respecte a les creacions d’anys anteriors.
López, que recorda amb especial il·lusió la mostra que va protagonitzar al Cafè Latino dedicada al món del jazz, valora molt la relació amb el públic. “Jo pinto per a tothom, així que estic disposat a que em diguin el que calgui”, explica l’artista, que assegura que el públic no té un pel de tonto. “Encara que diguin que no hi entenen d’art, no els pots enganyar, al final la gent no s’equivoca”.